- El procés d’elaboració del Pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social
- S’han fet un total de 85 àgores arreu de Catalunya de temàtiques diverses
El Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) s’ha reunit aquest divendres, 12 de juliol, a la seu del Síndic de Greuges, per debatre i treballar sobre el primer esborrany del Pla de drets humans de Catalunya,un cop incorporades les aportacions que han fet entitats i experts en les diverses matèries, a partir de les àgores que s’han fet arreu del territori català.
Després de cinc mesos de debats sectorials i territorials, el projecte de Pla de drets humans de Catalunya, impulsat per l’EDHC arran de l’encàrrec del Govern de la Generalitat, consisteix en una compilació de 32 drets, de forma interseccional, organitzada en sis blocs, en els quals adquireixen un pes especial els drets socials, vertebrats al voltant dels principis de la democràcia.
El procés d’elaboració del Pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social. En un acte públic que va tenir lloc a l’Espai de les Drassanes de Barcelona el passat 21 de gener, es va presentar una primera versió del Pla de drets humans i es va celebrar l’inici del procés participatiu, que tenia per objectiu que la societat civil col·laborés en l’elaboració del Pla perquè el resultat final donés una millor resposta a les necessitats de la població. Des d’aleshores, s’han fet 85 àgores de drets arreu del territori i sobre temàtiques diverses. D’aquestes, 10 han estat àgores genèriques, en què s’han tractat els drets de manera global, i 75, àgores especialitzades, en què s’ha debatut sobre un dret concret −com ara el dret al treball, a la salut, a l’educació, a l’habitatge, a la participació en els afers públics, a la bona administració, a la lluita contra la corrupció i la transparència o a una fiscalitat justa−, o sobre els drets d’alguns col·lectius amb especial rellevància, com ara els de les persones amb discapacitat, la gent gran, les dones, els infants o el col·lectiu LGTBI.
També s’ha volgut que tot el territori català fos representat en l’elaboració del Pla, de manera que s’han distribuït àgores arreu de Catalunya i, entre altres municipis, se n’han organitzat a Rubí, Esplugues, Terrassa, Lleida, Tarragona, Reus i Girona. Tot i l’anterior, també s’havia previst la possibilitat de participar per mitjà de l’àgora virtual, que encara estarà activa fins al proper 31 de juliol (https://agoradedrets.idhc.org/processes/estructuradh).
Un cop culminat aquest procés participatiu, s’inicia la fase d’aprovació definitiva del Pla.
Estructura de drets humans de Catalunya 