• El Pla, que s’ha lliurat al Govern i al Parlament, consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys
  • Les mesures contingudes en el Pla es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius
  • Durant aproximadament mig any, s’han fet al voltant d’un centenar d’àgores, arreu del territori i sobre temàtiques diverses, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima participació social
Avui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), formada pel Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha lliurat al Govern i al Parlament el Pla de drets humans de Catalunya (2020-2023). Al matí, el síndic de greuges, Rafael Ribó, i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, han presentat el Pla als membres del Govern de la Generalitat en una reunió conjunta a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat. A la tarda, lliuraran el Pla al president del Parlament, Roger Torrent, i posteriorment es farà un acte de presentació, que tindrà lloc a les 17 hores, a la sala Auditori del Parlament, al qual assistiran entitats del tercer sector i persones que han col·laborat en l’elaboració del Pla, col·legis professionals, representants de les universitats, representants dels ajuntaments, síndics locals i síndics universitaris, entre d’altres. El procés d’elaboració d’aquest pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social. En un acte públic que va tenir lloc a l’Espai de les Drassanes de Barcelona, el passat 21 de gener, es va presentar una primera versió del Pla de drets humans i es va celebrar l’inici del procés participatiu, que tenia per objectiu que la societat civil col·laborés en l’elaboració perquè el resultat final donés una millor resposta a les necessitats de la població. En aquesta línia, durant aproximadament mig any, s’han fet al voltant d’un centenar d’àgores arreu del territori i sobre temàtiques diverses –algunes de generals i d’altres sobre un dret concret– i també s’han recollit les aportacions que han fet experts en cada matèria. Paral·lelament, també es va preveure la possibilitat de participar a través d’una àgora virtual. A la vegada, el Pla també ha tingut en compte la singularitat nacional catalana i la seva estructura social, d’acord amb les recomanacions emeses per les Nacions Unides, per donar compliment als tractats en matèria de de drets humans. El Pla definitiu que s’ha presentat avui consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys. Aquestes mesures es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius, cadascun dels quals correspon a un dret. Els grans blocs en què s’articula el Pla són:
  • Democràcia igualitària: que inclou, entre d’altres, els drets a la salut, al treball, a l’educació, a l’habitatge o al medi ambient. Entre altres mesures, el Pla proposa promoure que l’atenció primària i social esdevingui l’eix vertebrador del sistema sanitari, aprovar un nou decret d’admissió de l’alumnat com a eina per combatre la segregació escolar, avançar en l’escola inclusiva, incrementar el parc públic d’habitatges socials, aprovar una nova llei de territori que incorpori el criteri d’equitat geogràfica, o crear un òrgan independent de la policia encarregat d’investigar casos de denúncies per maltractaments.
  • Democràcia plural: en què destaquen el dret a la protesta i la llibertat d’expressió, el dret a la cultura i els drets lingüístics. Les mesures que s’inclouen en aquest apartat són, entre d’altres, derogar o reformar la Llei orgànica de seguretat ciutadana, incrementar com a mínim fins el 2% els pressupostos dedicats a cultura, o promoure l’adaptació de la legislació estatal als compromisos assumits pel Regne d’Espanya en el marc de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, pel que fa a l’ús del català en l’Administració general de l’Estat i l’Administració de justícia.
  • Democràcia participativa: on s’integren el dret a la participació en els afers públics i el dret a la bona administració i a la transparència. En aquest àmbit, el Pla formula la necessitat que el Parlament de Catalunya promogui una regulació estatal bàsica relativa al referèndum autonòmic, assegurar que totes les persones amb discapacitat puguin efectivament votar i participar, i destinar més recursos per donar compliment a les obligacions de publicitat i transparència.
  • Democràcia paritària i interseccional: que comprèn els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans, de les persones migrants i de les persones amb discapacitat. Entre les mesures contingudes, destaquen elaborar una llei integral contra la violència sexual que abordi de manera integral aquest tipus de violència en les seves múltiples manifestacions, desplegar la Llei 11/2014, sobre els drets de les persones LGTBIQ; aprovar i dur a terme un pla de suport a la vida independent per a totes les persones amb discapacitat, i elaborar i aprovar una llei de les persones grans.
  • Democràcia dels infants: entre els quals destaquen el dret a un entorn familiar i a la protecció i el dret a un nivell de vida adequat i un nivell de salut més alt possible. En aquest gran bloc, es plantegen mesures com ara potenciar i prioritzar l’acolliment en família, oferir informació específica a tots els infants per a la prevenció de l’abús sexual, garantir que tots els infants tinguin un habitatge en condicions òptimes, o crear ajuts econòmics per als infants socialment desafavorits perquè puguin participar en les activitats complementàries i extraescolars.
  • Democràcia garantista: que conté el dret a la igualtat davant la llei i a la justícia i el dret a una fiscalitat justa. En aquest darrer àmbit, es planteja la necessitat de facilitar ajuts econòmics perquè les persones menys protegides gaudeixin d’un millor accés als serveis jurídics d’un lletrat, reduir la fiscalitat de les rendes del treball i la pressió fiscal que suporten les rendes baixes, o dedicar un mínim del 0,7% del pressupost de cada administració a la cooperació al desenvolupament. Es planteja que calen esforços per part del Govern de l’Estat i de la Generalitat per resoldre l’articulació entre Catalunya i Espanya a través del diàleg.
  També preveu un mecanisme de seguiment del compliment de les accions que conté i atorga a l’EDHC el paper de supervisió d’aquest compliment, juntament amb les entitats de drets humans del país, especialment les que han participat en la seva elaboració.
img_4547 img_4548      

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s