El 10 de desembre de 2019, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya va presentar al Parlament i al Govern de la Generalitat el primer Pla de Drets Humans de Catalunya amb un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en el període 2020-2023.
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un fre al desplegament del Pla. Alhora, els efectes de la pandèmia estan tenint una clara incidència sobre els drets de tothom, però especialment de persones i col·lectius més vulnerabilitzats. Per afrontar aquesta crisi en clau de drets calen polítiques públiques consensuades entre tots els actors institucionals, socials i del tercer sector. El Pla de Drets Humans de Catalunya constitueix la millor base i instrument per aquest consens, que necessàriament ha d’incloure els següents aspectes.
1. El dret a la salut, entès com accés gratuït, universal i garantit al millor sistema sanitari possible està en perill arran de l’extensió i virulència de la pandèmia, però també degut al risc de col·lapse del sistema sanitari. Més enllà de fer front amb tots els recursos disponibles en aquest moment a les necessitats sanitàries de la pandèmia, cal un ferm compromís polític perquè
– No es produeixin decisions pressupostàries, d’infraestructures o de personal en aquest sector que facin perillar el sistema: ans al contrari, cal prioritzar les inversions en polítiques sanitàries públiques per dotar equipaments i retribuir i incorporar professionals.
– Es garanteixi l’accessibilitat per tothom, incloses persones amb discapacitat, gent gran o persones institucionalitzades, en particular dones i infants. Cal revisar el model de telemedicina i les apps mòbils per assegurar que són accessibles per a tothom.
– En tant que el dret a la salut va més enllà del sistema sanitari, cal dissenyar plans i posar en pràctica polítiques públiques intersectorials participatives basades en els principis de “salut en totes les polítiques” i “equitat en salut en totes les polítiques” en línia amb el que estableix del Pla de Drets Humans de Catalunya.
2. La crisi està tenint un efecte particularment agreujat sobre col·lectius ja vulnerabilitzats i sovint invisibilitzats.
a) La crisi està posant de relleu la vulnerabilitat de les persones grans. La solitud dels que s’han quedat aïllats a casa i, sobretot, els estralls de la pandèmia a les residències de gent gran ens han de fer repensar el tracte que reben. No podem oblidar que constitueixen un actiu de la societat que cal valorar i protegir. Tal com s’assenyala al Pla de Drets Humans, cal revisar el model de serveis i establiments d’atenció a les persones grans i reforçar-ne les actuacions de gestió, supervisió i control.
b) També les persones amb discapacitat han patit i pateixen situacions de solitud i han vist reduïda la seva xarxa de suports, incloent-hi centres de dia i serveis ocupacionals. Com apunta el Pla de Drets Humans, cal revisar cada model inclòs a la xarxa pública de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat per adequar-la al mandat de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, de manera que aquests serveis esdevinguin veritables suports a la vida inclusiva, independent i de qualitat de cada persona.
c) La crisi ha posat de manifest la invisibilitat i especial vulnerabilitat dels infants i adolescents, que han hagut de patir mesures altament restrictives que han afectat, i estan afectant, els seus drets, amb especial gravetat en el cas d’aquells en situació més vulnerabilitzada. Cal tenir en compte infants i adolescents com a ciutadans de ple dret a l’hora de prendre decisions que els afecten, tal com estableix la Convenció sobre els Drets dels Infants.
d) Les persones privades de llibertat, en diferents tipus de centre, han vist agreujada llur situació i règim de vida, amb la consegüent tensió per a elles i les seves famílies. Cal ponderar permanentment les necessitats derivades de la contenció de la pandèmia amb el dret de les persones institucionalitzades a comunicar amb l’exterior. I, en el cas de les persones en centre penitenciaris, consolidar avenços que s’han donat durant el primer estat d’alarma com la possibilitat de fer videoconferències amb l’exterior.
e) La població gitana, i la que pertany a d’altres minories, que ja partia d’una situació de major incidència de la pobresa i la precarietat laboral, està veient agreujada la seva situació econòmica, a la qual cosa s’han sumat en algun moment missatges socials carregats de prejudicis i falsedats amb afany difamatori. Cal que les autoritats i tota la societat rebutgi fermament aquest tipus de missatge.
Cal recordar també i donar el suport necessari a les dones víctimes de violència masclista, les persones migrants i les que han perdut la feina autònoma o per compte aliena i les persones sense llar, entre moltes d’altres.
Com ha assenyalat la Taula d’emergència impulsada pel Síndic, la sortida de la crisi ha de portar aparellada un reforçament dels drets socials, la garantia d’una ajuda d’emergència a les persones que es troben en situació de major risc social i el suport a les entitats del tercer sector. En aquest context, fem referència a les prestacions per desocupació, el suport al teixit emprenedor i als autònoms i, molt singularment, agilitar i fer efectiva de manera universal la renda garantida de ciutadania, tal com reclama el Pla de Drets Humans.
3. La nova declaració de l’estat d’alarma per fer front a la crisi sanitària és un mitjà extraordinari emparat constitucionalment i que permet establir límits a drets fonamentals com el de reunió. No obstant això, cal recordar que en el nostre sistema democràtic la vigència i exigibilitat dels drets fonamentals són la regla i les mesures de limitació, d’acord amb uns determinats requisits, en són l’excepció. Limitacions que cal interpretar de manera restrictiva, perllongar exclusivament mentre sigui imprescindible, interpretar de manera proporcional a les circumstàncies de les persones, particularment les que pertanyen a col·lectius vulnerabilitzats, i supervisar amb els organismes democràtics de garantia de drets. Així mateix, és imprescindible el control parlamentari continuat de la gestió d’un estat d’alarma que s’ha aprovat per un període de temps extraordinàriament llarg. L’EDHC reclama un compromís clar amb el respecte i la garantia dels drets fonamentals en l’entorn de l’actual situació.
Per tot l’anterior, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, formada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, reclamen al Govern de Catalunya i al conjunt de les administracions públiques catalanes la posada en marxa del Pla de Drets Humans de Catalunya i, amb caràcter immediat, de les mesures i accions adreçades a fer efectius els drets en el marc de l’actual pandèmia.
Barcelona, 16 de novembre de 2020
Estructura de drets humans de Catalunya 