Covid i afectació de drets

La Junta de l’Estructura de Drets humans de Catalunya va demanar als membres del seu consell assessor informació sobre les activitats dutes a terme durant la primera onada de la pandèmia, i també la seva visió sobre les mancances i els reptes en matèria de drets humans que ha provocat aquesta crisi. 

En aquest apartat s’incorporen les fitxes elaborades per entitats i persones que formen part del Consell Assessor de l’Estructura, i també un document de síntesi en què es recullen els drets treballats i les principals reivindicacions dels seus membres, que l’Estructura fa seves.

Resultats del qüestionari sobre les mesures per protegir els drets humans en temps de Covid-19

Respostes rebudes (12)

Objectius del Pla de drets humans treballats durant la pandèmia (20/32)

Objectiu 1: Dret a la salut i el benestar (8)
Objectiu 2: Dret a l’educació (5)
Objectiu 3: Dret al treball (4)
Objectiu 4: Dret a l’habitatge (3)
Objectiu 7. Dret a la integritat personal (3)
Objectiu 8: Dret a la seguretat vital (3)
Objectiu 10: Dret a viure amb dignitat el final de la vida
Objectiu 11: Dret a la protesta, llibertat d’expressió, reunió, manifestació i comunicació
Objectiu 16: Dret a la participació en els afers públics
Objectiu 18: Dret de les dones
Objectiu 19. Drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queer (LGTBI)
Objectiu 21: Drets de les persones grans
Objectiu 22: Drets de les persones amb discapacitat (2)
Objectiu 23. Drets de les persones migrants (2)
Objectius 24-28. Democràcia dels infants (6)
Objectiu 29: Igualtat davant la llei i dret a la justícia (2)

Alguns àmbits que manquen: dret al medi ambient,consum, cultura i llengua, transparència, drets sexuals i reproductius, dret a una fiscalitat justa, pau i desenvolupament, autogovern

Principals mancances detectades pels membres del Consell Assessor de l’EDHC

Durant el confinament, els infants van quedar molt perjudicats, sobretot els que no gaudien d’espais, tant en la salut física i mental com en la socialització. En l’àmbit escolar, la manca d’eines de connexió virtual mínimes també va ser molt notable. 

Les decisions i mesures adoptades respecte de la infància i l’adolescència van seresbiaixades per una mirada sanitària, etnocèntrica i adultocèntrica, en lloc de mirades pedagògiques, culturals i psicològiques, entre d’altres.

El tancament de les escoles, com a primera decisió de l’estat d’alarma, i també les estrictes mesures de confinament decretades, van fer dels infants un col·lectiu especialment afectat, amb derivades directes i indirectes sobre la seva salut física i psíquica, dret a l’educació i a la protecció davant tota forma de violència. A més, la pandèmia ha evidenciat les limitacions pel que fa a la consideració dels infants com a ciutadans de ple dret, de manera que el seu dret a la informació i a ser escoltats s’ha vist limitat. Així mateix, sovint s’ha estigmatitzat els adolescents situant-los com a responsables de l’extensió dels contagis.

La vulneració del dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat, que ja es produïa abans de manera estructural i sistemàtica, s’ha vist profundament agreujada en el context de la pandèmia de la COVID-19, i s’han convertit les residències, els pisos tutelats i altres espais d’atenció sanitària en centres de tancament amb restriccions i confinament que van més enllà de les restriccions legals imposades a la població general.

Els drets de les persones grans que estaven en residències geriàtriques (a la salut, a la vida, a la no-discriminació, a la vida privada i familiar i a una mort digna) es van vulnerar de manera flagrant, perquè, per acció o omissió, no es van establir controls rigorosos sobre el que succeïa en aquestes residències durant els primers mesos de la pandèmia.

Moltes proves mèdiques no directament relacionades amb la COVID-19 s’han ajornat, cosa que ha posat en risc la salut de les persones, i l’assistència telefònica no sempre és o ha estat suficient. A més, la telemedicina com a forma d’atenció sanitària no és una opció adequada per a alguns col·lectius, com ara les persones amb discapacitat.

Les necessitats d’aquestes persones sovint no s’han tingut en consideració, com, per exemple, l’ús obligatori de mascaretes en persones que llegeixen els llavis, persones sordes o infants amb discapacitat, inaccessibilitat a aplicacions i altres formes d’informació, a banda de no prioritzar la derivació a les UCI de persones més febles, com les de més edat o amb pluridiscapacitat.

Per omissió, no hi ha hagut cap mesura que preveiés la situació extrema de bona part de la població gitana, que va ser acusada al principi de l’estat d’alarma de ser un vector de propagació del virus i que, a més, s’ha vist econòmicament molt afectada en la mesura que el 50% es dedica a la venda ambulant.

El dret a la informació, tot i que va ser un servei considerat essencial durant el primer estat d’alarma, en alguns moments hi va haver força obstacles perquè els professionals el poguessin exercir.

A banda dels possibles excessos en els límits a la mobilitat, han estat qüestionables algunes actuacions policials durant el confinament, la militarització d’algunes zones i, en general, la preponderància atorgada a les forces de seguretat.

El tancament dels negocis, particularment de comerç i restauració, ha tingut un impacte molt negatiu que les mesures substitutòries impulsades per les autoritats no han pal·liat de forma eficient. Hi ha una gran dificultat per accedir a l’Administració a fi de sol·licitar serveis essencials, com ara ajuts i pensions: s’han suprimit els serveis presencials i no s’ha tingut en compte la bretxa digital.

 

Mesures per enfortir la garantia de drets

– Assegurar la correcta coordinació i compatibilitat entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania i millorar-ne l’agilitat per arribar a les persones que els necessiten.

– Garantir l’accessibilitat en totes les informacions de salut pública. Calen mesures de diàleg amb els sectors de la informació i la comunicació per garantir el dret a una informació de qualitat i afavorir la participació ciutadana com a garantia de control democràtic del poder.

– Augmentar la inversió social en la infància i les famílies, amb perspectiva de drets i d’equitat, de manera que es tinguin en compte de forma prioritària els infants i les famílies més vulnerables.

– Dissenyar un pla d’impacte sobre la bretxa digital i assegurar l’accés a Internet per a totes les persones com un dret fonamental.

– Assegurar la protecció en matèria residencial mentre duri l’emergència i aprovar un pla nacional de l’habitatge a Catalunya per assegurar l’accés a un habitatge digne com a mesura fonamental per garantir els mínims vitals i d’independència personal.

– Seguir desenvolupant les mesures recollides en l’Acord per una Catalunya social, signat pel Govern de la Generalitat, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i la Confederació empresarial del Tercer Sector Social, que estableix les línies i el model de recuperació davant de l’actual crisi generada per la COVID-19 en matèria social.

– Garantir un òrgan de coordinació i seguiment sobre l’evolució de l’afectació de la pandèmia de la COVID-19 en els col·lectius vulnerables i les entitats socials amb la participació del tercer sector social que serveixi per acordar propostes concretes.

– Mentre perduri la situació de pandèmia de la COVID-19 a Catalunya, i d’acord amb els protocols que determini salut pública en cada moment, assegurar la protecció de la salut dels professionals i del voluntariat, facilitant mecanismes d’adquisició del material de protecció necessari en cada cas, i assegurant la màxima coordinació amb els equips de salut per a la realització de proves diagnòstiques a totes les persones que desenvolupen serveis i activitats presencials d’atenció a les persones en el marc del tercer sector social.

– Reforçar les xarxes comunitàries en totes les polítiques socials arreu del territori, potenciant els projectes comunitaris i el treball educatiu d’entorn a les zones i els barris socioeconòmicament més vulnerables, amb una dotació pressupostària d’acord amb la situació de crisi social i econòmica provocada arran de la pandèmia de la COVID-19.

– Dissenyar i ampliar les mesures per fer front al pagament del deute vinculat a les moratòries i prorrateig de les quotes hipotecàries actuals aplicades a les famílies mentre duri l’emergència sanitària.

– Reforçar el pla de contingència dels centres residencials arran de la pandèmia de la COVID-19, garantint les mesures de seguretat i de protecció en relació amb les persones grans i les persones amb discapacitat i amb trastorns de salut mental.

– Mentre persisteixi la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya, i davant l’aplicació de mesures preventives per contenir possibles brots, instar els òrgans de contractació a no suspendre contractes públics per a la provisió de serveis d’atenció a les persones i a garantir el pagament dels sobrecostos generats per l’adaptació dels serveis a les noves mesures.

– Crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència sustentat per les transferències que es facin a les comunitats autònomes per altres fons d’ingressos europeus i pròpies del govern català, amb l’objectiu de crear una reserva que pugui esmorteir els efectes presents i futurs de la crisi sanitària actual sobre la infància i l’adolescència de Catalunya.

– Aprovar les normes legals que regulin els permisos retribuïts en previsió d’increment de persones a l’atur, tot plantejant mesures per facilitar la inserció laboral i formativa i la conciliació amb la vida familiar, especialment pel que fa a les famílies monoparentals i aquelles amb infants o persones dependents a càrrec. 

– Impulsar la Llei del tercer sector amb l’objectiu de disposar d’un marc normatiu que reconegui el paper del tercer sector en l’acompanyament de les persones per a la seva inclusió social i la defensa dels seus drets.

– Posar a disposició de la ciutadania més recursos de suport emocional.

– Revertir la bretxa digital i adoptar un pla per garantir una connexió mínima virtual a famílies i barris que ho necessiten.

– Enfortir el sector públic, tot evitant privatitzacions i externalitzacions de serveis essencials.

– Aprovar i fer efectiva una moratòria real de desnonaments.

– Cal un pla d’acció de l’Estat i la Generalitat, en l’àmbit de les competènciesrespectives, amb participació de tots els sectors afectats, per aplicar en situacions com la que hem viscut el darrer any.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s