Notícies

Covid i afectació de drets

La Junta de l’Estructura de Drets humans de Catalunya va demanar als membres del seu consell assessor informació sobre les activitats dutes a terme durant la primera onada de la pandèmia, i també la seva visió sobre les mancances i els reptes en matèria de drets humans que ha provocat aquesta crisi. 

En aquest apartat s’incorporen les fitxes elaborades per entitats i persones que formen part del Consell Assessor de l’Estructura, i també un document de síntesi en què es recullen els drets treballats i les principals reivindicacions dels seus membres, que l’Estructura fa seves.

Resultats del qüestionari sobre les mesures per protegir els drets humans en temps de Covid-19

Respostes rebudes (12)

Objectius del Pla de drets humans treballats durant la pandèmia (20/32)

Objectiu 1: Dret a la salut i el benestar (8)
Objectiu 2: Dret a l’educació (5)
Objectiu 3: Dret al treball (4)
Objectiu 4: Dret a l’habitatge (3)
Objectiu 7. Dret a la integritat personal (3)
Objectiu 8: Dret a la seguretat vital (3)
Objectiu 10: Dret a viure amb dignitat el final de la vida
Objectiu 11: Dret a la protesta, llibertat d’expressió, reunió, manifestació i comunicació
Objectiu 16: Dret a la participació en els afers públics
Objectiu 18: Dret de les dones
Objectiu 19. Drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queer (LGTBI)
Objectiu 21: Drets de les persones grans
Objectiu 22: Drets de les persones amb discapacitat (2)
Objectiu 23. Drets de les persones migrants (2)
Objectius 24-28. Democràcia dels infants (6)
Objectiu 29: Igualtat davant la llei i dret a la justícia (2)

Alguns àmbits que manquen: dret al medi ambient,consum, cultura i llengua, transparència, drets sexuals i reproductius, dret a una fiscalitat justa, pau i desenvolupament, autogovern

Principals mancances detectades pels membres del Consell Assessor de l’EDHC

Durant el confinament, els infants van quedar molt perjudicats, sobretot els que no gaudien d’espais, tant en la salut física i mental com en la socialització. En l’àmbit escolar, la manca d’eines de connexió virtual mínimes també va ser molt notable. 

Les decisions i mesures adoptades respecte de la infància i l’adolescència van seresbiaixades per una mirada sanitària, etnocèntrica i adultocèntrica, en lloc de mirades pedagògiques, culturals i psicològiques, entre d’altres.

El tancament de les escoles, com a primera decisió de l’estat d’alarma, i també les estrictes mesures de confinament decretades, van fer dels infants un col·lectiu especialment afectat, amb derivades directes i indirectes sobre la seva salut física i psíquica, dret a l’educació i a la protecció davant tota forma de violència. A més, la pandèmia ha evidenciat les limitacions pel que fa a la consideració dels infants com a ciutadans de ple dret, de manera que el seu dret a la informació i a ser escoltats s’ha vist limitat. Així mateix, sovint s’ha estigmatitzat els adolescents situant-los com a responsables de l’extensió dels contagis.

La vulneració del dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat, que ja es produïa abans de manera estructural i sistemàtica, s’ha vist profundament agreujada en el context de la pandèmia de la COVID-19, i s’han convertit les residències, els pisos tutelats i altres espais d’atenció sanitària en centres de tancament amb restriccions i confinament que van més enllà de les restriccions legals imposades a la població general.

Els drets de les persones grans que estaven en residències geriàtriques (a la salut, a la vida, a la no-discriminació, a la vida privada i familiar i a una mort digna) es van vulnerar de manera flagrant, perquè, per acció o omissió, no es van establir controls rigorosos sobre el que succeïa en aquestes residències durant els primers mesos de la pandèmia.

Moltes proves mèdiques no directament relacionades amb la COVID-19 s’han ajornat, cosa que ha posat en risc la salut de les persones, i l’assistència telefònica no sempre és o ha estat suficient. A més, la telemedicina com a forma d’atenció sanitària no és una opció adequada per a alguns col·lectius, com ara les persones amb discapacitat.

Les necessitats d’aquestes persones sovint no s’han tingut en consideració, com, per exemple, l’ús obligatori de mascaretes en persones que llegeixen els llavis, persones sordes o infants amb discapacitat, inaccessibilitat a aplicacions i altres formes d’informació, a banda de no prioritzar la derivació a les UCI de persones més febles, com les de més edat o amb pluridiscapacitat.

Per omissió, no hi ha hagut cap mesura que preveiés la situació extrema de bona part de la població gitana, que va ser acusada al principi de l’estat d’alarma de ser un vector de propagació del virus i que, a més, s’ha vist econòmicament molt afectada en la mesura que el 50% es dedica a la venda ambulant.

El dret a la informació, tot i que va ser un servei considerat essencial durant el primer estat d’alarma, en alguns moments hi va haver força obstacles perquè els professionals el poguessin exercir.

A banda dels possibles excessos en els límits a la mobilitat, han estat qüestionables algunes actuacions policials durant el confinament, la militarització d’algunes zones i, en general, la preponderància atorgada a les forces de seguretat.

El tancament dels negocis, particularment de comerç i restauració, ha tingut un impacte molt negatiu que les mesures substitutòries impulsades per les autoritats no han pal·liat de forma eficient. Hi ha una gran dificultat per accedir a l’Administració a fi de sol·licitar serveis essencials, com ara ajuts i pensions: s’han suprimit els serveis presencials i no s’ha tingut en compte la bretxa digital.

 

Mesures per enfortir la garantia de drets

– Assegurar la correcta coordinació i compatibilitat entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania i millorar-ne l’agilitat per arribar a les persones que els necessiten.

– Garantir l’accessibilitat en totes les informacions de salut pública. Calen mesures de diàleg amb els sectors de la informació i la comunicació per garantir el dret a una informació de qualitat i afavorir la participació ciutadana com a garantia de control democràtic del poder.

– Augmentar la inversió social en la infància i les famílies, amb perspectiva de drets i d’equitat, de manera que es tinguin en compte de forma prioritària els infants i les famílies més vulnerables.

– Dissenyar un pla d’impacte sobre la bretxa digital i assegurar l’accés a Internet per a totes les persones com un dret fonamental.

– Assegurar la protecció en matèria residencial mentre duri l’emergència i aprovar un pla nacional de l’habitatge a Catalunya per assegurar l’accés a un habitatge digne com a mesura fonamental per garantir els mínims vitals i d’independència personal.

– Seguir desenvolupant les mesures recollides en l’Acord per una Catalunya social, signat pel Govern de la Generalitat, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i la Confederació empresarial del Tercer Sector Social, que estableix les línies i el model de recuperació davant de l’actual crisi generada per la COVID-19 en matèria social.

– Garantir un òrgan de coordinació i seguiment sobre l’evolució de l’afectació de la pandèmia de la COVID-19 en els col·lectius vulnerables i les entitats socials amb la participació del tercer sector social que serveixi per acordar propostes concretes.

– Mentre perduri la situació de pandèmia de la COVID-19 a Catalunya, i d’acord amb els protocols que determini salut pública en cada moment, assegurar la protecció de la salut dels professionals i del voluntariat, facilitant mecanismes d’adquisició del material de protecció necessari en cada cas, i assegurant la màxima coordinació amb els equips de salut per a la realització de proves diagnòstiques a totes les persones que desenvolupen serveis i activitats presencials d’atenció a les persones en el marc del tercer sector social.

– Reforçar les xarxes comunitàries en totes les polítiques socials arreu del territori, potenciant els projectes comunitaris i el treball educatiu d’entorn a les zones i els barris socioeconòmicament més vulnerables, amb una dotació pressupostària d’acord amb la situació de crisi social i econòmica provocada arran de la pandèmia de la COVID-19.

– Dissenyar i ampliar les mesures per fer front al pagament del deute vinculat a les moratòries i prorrateig de les quotes hipotecàries actuals aplicades a les famílies mentre duri l’emergència sanitària.

– Reforçar el pla de contingència dels centres residencials arran de la pandèmia de la COVID-19, garantint les mesures de seguretat i de protecció en relació amb les persones grans i les persones amb discapacitat i amb trastorns de salut mental.

– Mentre persisteixi la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya, i davant l’aplicació de mesures preventives per contenir possibles brots, instar els òrgans de contractació a no suspendre contractes públics per a la provisió de serveis d’atenció a les persones i a garantir el pagament dels sobrecostos generats per l’adaptació dels serveis a les noves mesures.

– Crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència sustentat per les transferències que es facin a les comunitats autònomes per altres fons d’ingressos europeus i pròpies del govern català, amb l’objectiu de crear una reserva que pugui esmorteir els efectes presents i futurs de la crisi sanitària actual sobre la infància i l’adolescència de Catalunya.

– Aprovar les normes legals que regulin els permisos retribuïts en previsió d’increment de persones a l’atur, tot plantejant mesures per facilitar la inserció laboral i formativa i la conciliació amb la vida familiar, especialment pel que fa a les famílies monoparentals i aquelles amb infants o persones dependents a càrrec. 

– Impulsar la Llei del tercer sector amb l’objectiu de disposar d’un marc normatiu que reconegui el paper del tercer sector en l’acompanyament de les persones per a la seva inclusió social i la defensa dels seus drets.

– Posar a disposició de la ciutadania més recursos de suport emocional.

– Revertir la bretxa digital i adoptar un pla per garantir una connexió mínima virtual a famílies i barris que ho necessiten.

– Enfortir el sector públic, tot evitant privatitzacions i externalitzacions de serveis essencials.

– Aprovar i fer efectiva una moratòria real de desnonaments.

– Cal un pla d’acció de l’Estat i la Generalitat, en l’àmbit de les competènciesrespectives, amb participació de tots els sectors afectats, per aplicar en situacions com la que hem viscut el darrer any.

COMUNICAT DE L’ESTRUCTURA DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA DAVANT LA CRISI DEL CORONAVIRUS I L’ESTAT D’ALARMA

El 10 de desembre de 2019, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya va presentar al Parlament i al Govern de la Generalitat el primer Pla de Drets Humans de Catalunya amb un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en el període 2020-2023.

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un fre al desplegament del Pla. Alhora, els efectes de la pandèmia estan tenint una clara incidència sobre els drets de tothom, però especialment de persones i col·lectius més vulnerabilitzats. Per afrontar aquesta crisi en clau de drets calen polítiques públiques consensuades entre tots els actors institucionals, socials i del tercer sector. El Pla de Drets Humans de Catalunya constitueix la millor base i instrument per aquest consens, que necessàriament ha d’incloure els següents aspectes.

1. El dret a la salut, entès com accés gratuït, universal i garantit al millor sistema sanitari possible està en perill arran de l’extensió i virulència de la pandèmia, però també degut al risc de col·lapse del sistema sanitari. Més enllà de fer front amb tots els recursos disponibles en aquest moment a les necessitats sanitàries de la pandèmia, cal un ferm compromís polític perquè

– No es produeixin decisions pressupostàries, d’infraestructures o de personal en aquest sector que facin perillar el sistema: ans al contrari, cal prioritzar les inversions en polítiques sanitàries públiques per dotar equipaments i retribuir i incorporar professionals.

– Es garanteixi l’accessibilitat per tothom, incloses persones amb discapacitat, gent gran o persones institucionalitzades, en particular dones i infants. Cal revisar el model de telemedicina i les apps mòbils per assegurar que són accessibles per a tothom.

– En tant que el dret a la salut va més enllà del sistema sanitari, cal dissenyar plans i posar en pràctica polítiques públiques intersectorials participatives basades en els principis de “salut en totes les polítiques” i “equitat en salut en totes les polítiques” en línia amb el que estableix del Pla de Drets Humans de Catalunya.

2. La crisi està tenint un efecte particularment agreujat sobre col·lectius ja vulnerabilitzats i sovint invisibilitzats.

a) La crisi està posant de relleu la vulnerabilitat de les persones grans. La solitud dels que s’han quedat aïllats a casa i, sobretot, els estralls de la pandèmia a les residències de gent gran ens han de fer repensar el tracte que reben. No podem oblidar que constitueixen un actiu de la societat que cal valorar i protegir. Tal com s’assenyala al Pla de Drets Humans, cal revisar el model de serveis i establiments d’atenció a les persones grans i reforçar-ne les actuacions de gestió, supervisió i control.

b) També les persones amb discapacitat han patit i pateixen situacions de solitud i han vist reduïda la seva xarxa de suports, incloent-hi centres de dia i serveis ocupacionals. Com apunta el Pla de Drets Humans, cal revisar cada model inclòs a la xarxa pública de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat per adequar-la al mandat de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, de manera que aquests serveis esdevinguin veritables suports a la vida inclusiva, independent i de qualitat de cada persona.

c) La crisi ha posat de manifest la invisibilitat i especial vulnerabilitat dels infants i adolescents, que han hagut de patir mesures altament restrictives que han afectat, i estan afectant, els seus drets, amb especial gravetat en el cas d’aquells en situació més vulnerabilitzada. Cal tenir en compte infants i adolescents com a ciutadans de ple dret a l’hora de prendre decisions que els afecten, tal com estableix la Convenció sobre els Drets dels Infants.

d) Les persones privades de llibertat, en diferents tipus de centre, han vist agreujada llur situació i règim de vida, amb la consegüent tensió per a elles i les seves famílies. Cal ponderar permanentment les necessitats derivades de la contenció de la pandèmia amb el dret de les persones institucionalitzades a comunicar amb l’exterior. I, en el cas de les persones en centre penitenciaris, consolidar avenços que s’han donat durant el primer estat d’alarma com la possibilitat de fer videoconferències amb l’exterior.

e) La població gitana, i la que pertany a d’altres minories, que ja partia d’una situació de major incidència de la pobresa i la precarietat laboral, està veient agreujada la seva situació econòmica, a la qual cosa s’han sumat en algun moment missatges socials carregats de prejudicis i falsedats amb afany difamatori. Cal que les autoritats i tota la societat rebutgi fermament aquest tipus de missatge.

Cal recordar també i donar el suport necessari a les dones víctimes de violència masclista, les persones migrants i les que han perdut la feina autònoma o per compte aliena i les persones sense llar, entre moltes d’altres.

Com ha assenyalat la Taula d’emergència impulsada pel Síndic, la sortida de la crisi ha de portar aparellada un reforçament dels drets socials, la garantia d’una ajuda d’emergència a les persones que es troben en situació de major risc social i el suport a les entitats del tercer sector. En aquest context, fem referència a les prestacions per desocupació, el suport al teixit emprenedor i als autònoms i, molt singularment, agilitar i fer efectiva de manera universal la renda garantida de ciutadania, tal com reclama el Pla de Drets Humans.

3. La nova declaració de l’estat d’alarma per fer front a la crisi sanitària és un mitjà extraordinari emparat constitucionalment i que permet establir límits a drets fonamentals com el de reunió. No obstant això, cal recordar que en el nostre sistema democràtic la vigència i exigibilitat dels drets fonamentals són la regla i les mesures de limitació, d’acord amb uns determinats requisits, en són l’excepció. Limitacions que cal interpretar de manera restrictiva, perllongar exclusivament mentre sigui imprescindible, interpretar de manera proporcional a les circumstàncies de les persones, particularment les que pertanyen a col·lectius vulnerabilitzats, i supervisar amb els organismes democràtics de garantia de drets. Així mateix, és imprescindible el control parlamentari continuat de la gestió d’un estat d’alarma que s’ha aprovat per un període de temps extraordinàriament llarg. L’EDHC reclama un compromís clar amb el respecte i la garantia dels drets fonamentals en l’entorn de l’actual situació.

Per tot l’anterior, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, formada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, reclamen al Govern de Catalunya i al conjunt de les administracions públiques catalanes la posada en marxa del Pla de Drets Humans de Catalunya i, amb caràcter immediat, de les mesures i accions adreçades a fer efectius els drets en el marc de l’actual pandèmia.

Barcelona, 16 de novembre de 2020

CONVOCATÒRIA DE PLACES PER AL CONSELL ASSESSOR DE L’ESTRUCTURA DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA

La Resolució de 23 de maig de 2017, per la qual es crea l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7382 – 1.6.2017) preveu l’establiment d’un Consell assessor de l’Estructura integrat per un mínim de 10 i un màxim de 20 membres seleccionats per la Junta, amb convocatòria pública prèvia.

La resolució també estableix que entre els membres del consell assessor hi haurà d’haver representants d’entitats de defensa dels drets humans amb seu a Catalunya, membres de representants de col·legis professionals i entitats socials, persones especialistes en l’àmbit dels drets humans del món acadèmic i altres persones nacionals o internacionals expertes en l’àmbit dels drets humans.

Al mes de juliol de 2017 es va fer la convocatòria pública pel primer consell assessor de l’Estructura, que es va constituir el 17 d’octubre de 2017 i el mandat del qual s’ha extingit l’octubre de 2019. 

Al mes de desembre de 2019 s’ha presentat al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya el primer Pla de Drets Humans de Catalunya, la supervisió i avaluació del compliment del qual correspon a l’Estructura de Drets Humans de Catalunya.

S’obre una convocatòria per cobrir les places del Consell assessor de l’EDHC en els següents termes:

1. Convocatòria

Podran concórrer a la convocatòria les entitats i persones a què fa referència la resolució de 23 de maig de 2017 per la qual es crea l’Estructura de Drets Humans de Catalunya.

Les entitats candidates hauran d’estar inscrites en el registre d’entitats i presentar una carta motivada, així com la darrera memòria d’activitats. Pel què fa a les persones individuals, hauran de presentar una carta motivada i currículum vitae.

Les sol·licituds i documentació s’haurà de presentar a la seu del Síndic de Greuges de Catalunya per via postal o presencial (Passeig Lluís Companys 7, Barcelona) o per via electrònica (estructura@estructuradh.cat).  

El termini de presentació de candidatures estarà obert entre el dia de publicació d’aquesta convocatòria i el 13 de febrer de 2020.

2. Forma i criteris de decisió

La Junta haurà d’escollir un màxim de 20 membres del consell assessor de manera que la composició de l’òrgan sigui paritària i tingui en compte l’equilibri territorial i la representació de les minories i els col·lectius vulnerables.

Entre les entitats i col·legis professionals es donarà preferència a les de major base social, trajectòria, així com les de segon nivell.

Entre les persones expertes i acadèmiques es valorarà la trajectòria investigadora i activista.

La llista de persones i entitats seleccionades es farà pública al web del Síndic de Greuges i de l’IDHC. En cas que no es designi un mínim de 10 membres del consell assessor, s’obrirà una segona convocatòria en un termini no superior a tres mesos.

3. Funcions i funcionament

És funció del consell assessor de l’EDHC debatre els projectes d’informe de l’EDHC, que no es poden adoptar fins que n’hagi estat informat el consell assessor.  

També correspon al consell assessor donar suport a la Junta de l’EDHC en l’elaboració d’indicadors de seguiment del Pla de Drets Humans i en l’avaluació i supervisió del seu compliment.

El consell assessor de l’EDHC s’ha de reunir com a mínim tres cops l’any i les seves decisions es prenen per majoria.

La Junta pot constituir grups de treball sobre temes monogràfics integrats per membres de la Junta i del consell assessor, i també, si escau, d’altres experts o entitats especialitzades.

Barcelona, 10 de gener de 2020

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya presenta el Pla de drets humans de Catalunya (2020-2023)

  • El Pla, que s’ha lliurat al Govern i al Parlament, consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys
  • Les mesures contingudes en el Pla es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius
  • Durant aproximadament mig any, s’han fet al voltant d’un centenar d’àgores, arreu del territori i sobre temàtiques diverses, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima participació social
Avui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), formada pel Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha lliurat al Govern i al Parlament el Pla de drets humans de Catalunya (2020-2023). Al matí, el síndic de greuges, Rafael Ribó, i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, han presentat el Pla als membres del Govern de la Generalitat en una reunió conjunta a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat. A la tarda, lliuraran el Pla al president del Parlament, Roger Torrent, i posteriorment es farà un acte de presentació, que tindrà lloc a les 17 hores, a la sala Auditori del Parlament, al qual assistiran entitats del tercer sector i persones que han col·laborat en l’elaboració del Pla, col·legis professionals, representants de les universitats, representants dels ajuntaments, síndics locals i síndics universitaris, entre d’altres. El procés d’elaboració d’aquest pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social. En un acte públic que va tenir lloc a l’Espai de les Drassanes de Barcelona, el passat 21 de gener, es va presentar una primera versió del Pla de drets humans i es va celebrar l’inici del procés participatiu, que tenia per objectiu que la societat civil col·laborés en l’elaboració perquè el resultat final donés una millor resposta a les necessitats de la població. En aquesta línia, durant aproximadament mig any, s’han fet al voltant d’un centenar d’àgores arreu del territori i sobre temàtiques diverses –algunes de generals i d’altres sobre un dret concret– i també s’han recollit les aportacions que han fet experts en cada matèria. Paral·lelament, també es va preveure la possibilitat de participar a través d’una àgora virtual. A la vegada, el Pla també ha tingut en compte la singularitat nacional catalana i la seva estructura social, d’acord amb les recomanacions emeses per les Nacions Unides, per donar compliment als tractats en matèria de de drets humans. El Pla definitiu que s’ha presentat avui consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys. Aquestes mesures es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius, cadascun dels quals correspon a un dret. Els grans blocs en què s’articula el Pla són:
  • Democràcia igualitària: que inclou, entre d’altres, els drets a la salut, al treball, a l’educació, a l’habitatge o al medi ambient. Entre altres mesures, el Pla proposa promoure que l’atenció primària i social esdevingui l’eix vertebrador del sistema sanitari, aprovar un nou decret d’admissió de l’alumnat com a eina per combatre la segregació escolar, avançar en l’escola inclusiva, incrementar el parc públic d’habitatges socials, aprovar una nova llei de territori que incorpori el criteri d’equitat geogràfica, o crear un òrgan independent de la policia encarregat d’investigar casos de denúncies per maltractaments.
  • Democràcia plural: en què destaquen el dret a la protesta i la llibertat d’expressió, el dret a la cultura i els drets lingüístics. Les mesures que s’inclouen en aquest apartat són, entre d’altres, derogar o reformar la Llei orgànica de seguretat ciutadana, incrementar com a mínim fins el 2% els pressupostos dedicats a cultura, o promoure l’adaptació de la legislació estatal als compromisos assumits pel Regne d’Espanya en el marc de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, pel que fa a l’ús del català en l’Administració general de l’Estat i l’Administració de justícia.
  • Democràcia participativa: on s’integren el dret a la participació en els afers públics i el dret a la bona administració i a la transparència. En aquest àmbit, el Pla formula la necessitat que el Parlament de Catalunya promogui una regulació estatal bàsica relativa al referèndum autonòmic, assegurar que totes les persones amb discapacitat puguin efectivament votar i participar, i destinar més recursos per donar compliment a les obligacions de publicitat i transparència.
  • Democràcia paritària i interseccional: que comprèn els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans, de les persones migrants i de les persones amb discapacitat. Entre les mesures contingudes, destaquen elaborar una llei integral contra la violència sexual que abordi de manera integral aquest tipus de violència en les seves múltiples manifestacions, desplegar la Llei 11/2014, sobre els drets de les persones LGTBIQ; aprovar i dur a terme un pla de suport a la vida independent per a totes les persones amb discapacitat, i elaborar i aprovar una llei de les persones grans.
  • Democràcia dels infants: entre els quals destaquen el dret a un entorn familiar i a la protecció i el dret a un nivell de vida adequat i un nivell de salut més alt possible. En aquest gran bloc, es plantegen mesures com ara potenciar i prioritzar l’acolliment en família, oferir informació específica a tots els infants per a la prevenció de l’abús sexual, garantir que tots els infants tinguin un habitatge en condicions òptimes, o crear ajuts econòmics per als infants socialment desafavorits perquè puguin participar en les activitats complementàries i extraescolars.
  • Democràcia garantista: que conté el dret a la igualtat davant la llei i a la justícia i el dret a una fiscalitat justa. En aquest darrer àmbit, es planteja la necessitat de facilitar ajuts econòmics perquè les persones menys protegides gaudeixin d’un millor accés als serveis jurídics d’un lletrat, reduir la fiscalitat de les rendes del treball i la pressió fiscal que suporten les rendes baixes, o dedicar un mínim del 0,7% del pressupost de cada administració a la cooperació al desenvolupament. Es planteja que calen esforços per part del Govern de l’Estat i de la Generalitat per resoldre l’articulació entre Catalunya i Espanya a través del diàleg.
  També preveu un mecanisme de seguiment del compliment de les accions que conté i atorga a l’EDHC el paper de supervisió d’aquest compliment, juntament amb les entitats de drets humans del país, especialment les que han participat en la seva elaboració.
img_4547 img_4548      

El Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya debat el document de treball del Pla de Drets humans

Aquest  divendres 25 d’octubre ha tingut lloc a la seu del Síndic de Greuges de Catalunya la darrera reunió de l’actual Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya. Gairebé la totalitat de representants de les entitats membres i també les personalitats que l’integren a títol personal hi han assistit.

En el marc de la trobada s’han abordat les aportacions dels membres del Consell al Pla de drets amb vista a la fase final d’elaboració. Per a la compilació, s’han tingut en compte les consideracions que les persones han pogut formular a través de diverses àgores, de caràcter general i temàtiques, que han tingut lloc durant sis mesos per diversos punts del territori, i també de forma virtual. El Pla inclourà els objectius que s’hagin fixat per a Catalunya en matèria de drets i en els pròxims mesos es lliurarà al Govern i al Parlament de Catalunya perquè l’implementin.

El període previst per a la durada del mandat dels membres del Consell Assessor és de dos anys. Atès que s’ha exhaurit, en el si de la reunió es va acordar preparar una nova convocatòria per escollir-ne els nous membres. Aquest nou Consell coneixerà el seguiment de la materialització del Pla de drets amb les mesures polítiques corresponents. El síndic i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya va aprofitar la reunió per agrair al membres del Consell Assessors la seva dedicació i les aportacions a l’Estructura.