Notícies

Finalitza amb èxit el procés de consulta i debat per a l’elaboració del Pla de drets humans de Catalunya 

  • El procés d’elaboració del Pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social
  • S’han fet un total de 85 àgores arreu de Catalunya de temàtiques diverses 

El Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) s’ha reunit aquest divendres, 12 de juliol, a la seu del Síndic de Greuges, per debatre i treballar sobre el primer esborrany del Pla de drets humans de Catalunya,un cop incorporades les aportacions que han fet entitats i experts en les diverses matèries, a partir de les àgores que s’han fet arreu del territori català. 

Després de cinc mesos de debats sectorials i territorials, el projecte de Pla de drets humans de Catalunya, impulsat per l’EDHC arran de l’encàrrec del Govern de la Generalitat, consisteix en una compilació de 32 drets, de forma interseccional, organitzada en sis blocs, en els quals adquireixen un pes especial els drets socials, vertebrats al voltant dels principis de la democràcia. 

El procés d’elaboració del Pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social. En un acte públic que va tenir lloc a l’Espai de les Drassanes de Barcelona el passat 21 de gener, es va presentar una primera versió del Pla de drets humans i es va celebrar l’inici del procés participatiu, que tenia per objectiu que la societat civil col·laborés en l’elaboració del Pla perquè el resultat final donés una millor resposta a les necessitats de la població. Des d’aleshores, s’han fet 85 àgores de drets arreu del territori i sobre temàtiques diverses. D’aquestes, 10 han estat àgores genèriques, en què s’han tractat els drets de manera global, i 75, àgores especialitzades, en què s’ha debatut sobre un dret concret com ara el dret al treball, a la salut, a l’educació, a l’habitatge, a la participació en els afers públics, a la bona administració, a la lluita contra la corrupció i la transparència o a una fiscalitat justa, o sobre els drets d’alguns col·lectius amb especial rellevància, com ara els de les persones amb discapacitat, la gent gran, les dones, els infants o el col·lectiu LGTBI. 

També s’ha volgut que tot el territori català fos representat en l’elaboració del Pla, de manera que s’han distribuït àgores arreu de Catalunya i, entre altres municipis, se n’han organitzat a Rubí, Esplugues, Terrassa, Lleida, Tarragona, Reus i Girona. Tot i l’anterior, també s’havia previst la possibilitat de participar per mitjà de l’àgora virtual, que encara estarà activa fins al proper 31 de juliol (https://agoradedrets.idhc.org/processes/estructuradh). 

Un cop culminat aquest procés participatiu, s’inicia la fase d’aprovació definitiva del Pla.

Lleida acull una Àgora de Drets Humans a la UdL

14/3/2019

La Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL (Universitat de Lleida) ha organitzat aquest dijous, dia 14 de març una àgora de drets humans on hi han participat les entitats de les terres de ponent que treballen amb temes relacionats amb la defensa i promoció dels drets humans.

L’adjunt del síndic de greuges de Catalunya, Jaume Saura i el President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia han participat en l’acte.

A partir d’aquesta primera trobada, qualsevol entitat o organització que treballi per la defensa d’un o més drets humans i que pugui fer aportacions des del seu àmbit d’acció i formular propostes sobre un dret o diversos, podrà proposar l’organització d’una Àgora de Drets, consistent en un debat i consulta temàtics (#ÀgoraDeDrets).


© Jaume Saura, Marta Molina i David Bondia, ahir a la UdL. 
ITMAR FABREGAT

El ressò dels mitjans:

Diari Segre:

https://www.segre.com/noticies/guia/2019/03/15/reunio_sobre_drets_humans_la_udl_70709_1111.html

Diari de Nit a Lleida TV:

(minut 20:47)

http://lleidatv.alacarta.cat/diaridenitnoticies/capitol/dijous-14032019

Terrassa convoca la primera Àgora de Drets a la ciutat

La Masia Freixa ha acollit aquest dijous 7 de març una àgora de drets humans convocada per la Plataforma Espai Drets i la síndica de la ciutat, Isabel Marqués. Ha comptat amb la presència de Rafael Ribó, síndic de greuges, i amb la participació de les entitats terrassenques que treballen amb temes relacionats amb drets humans.

Les #ÀgoresDeDrets son una iniciativa impulsada per l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (formada pel Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya) que té per objectiu portar a debat i a consulta el Pla de drets humans, un document que parteix de la diagnosi de l’estat de 26 drets humans a casa nostra i que proposa mesures de millora per garantir-ne el compliment.

El Pla recull vint-i-sis drets agrupats en cinc blocs al voltant dels valors d’igualtat, pluralisme, participació, paritat i interseccionalitat, que s’estan debatent amb la participació activa de la societat en diverses àgores de drets arreu del territori. L’objectiu a curt termini és recopilar les propostes que emanin de les àgores per analitzar-les i, si escau, que formin part de les mesures del Pla de drets que en un futur hauran de dur a terme el Govern català i els poders públics.

Periodistes i advocades organitzen la primera #ÀgoraDeDrets sobre el dret a la informació i la llibertat d’expressió

Un grup de periodistes s’ha reunit aquesta setmana al Col·legi de Periodistes de Catalunya per debatre i millorar les mesures que configuraran el Pla de Drets Humans de Catalunya i en concret el dret a la llibertat d’expressió, informació i comunicació.

WhatsApp Image 2019-02-19 at 17.34.24

A partir de la diagnosi del dret que va fer l’advocada Mar Aguilera per encàrrec de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya s’ha identificat la falta de cultura en l’exercici d’aquest dret, i l’existència de límits excessius com ara els que deriven de la Llei de patrimoni històric i de la Llei de secrets oficials. Si bé aquesta darrera està en procés de modificació a les Corts, no es corregirà la situació deficitària actual, atès que es preveu una moratòria en la desclassificació que impedeix un accés clar i real als documents.

També, en matèria d’informació mediambiental, es constaten vulneracions del dret a la informació i a la participació com a conseqüència de la inacció dels poders públics per rescabalar els danys ocasionats per la manca d’aquesta informació.

De l’informe d’Aguilera es desprèn que la Llei orgànica de seguretat ciutadana també comporta mancances. Permet sancionar la presa d’imatges dels cossos de seguretat i comporta que molts periodistes s’autocensurin. A més, els mitjans de comunicació públics han de ser neutrals i plurals, i alhora garantir la inclusivitat de totes les persones, grups i col·lectius.

Finalment, la llei tampoc no preveu la presència d’observadors electorals nacionals i internacionals en els processos electorals, de manera que n’afecten transparència.

D’altra banda, la llibertat d’expressió i el dret de manifestació han patit un clar retrocés. Es presenten dos problemes en l’exercici d’aquestes llibertats a Catalunya.

Durant 2 hores els i les assistents, periodistes, advocats i advocades i especialistes en dret van fer observacions relatives a aquestes mesures identificant també quins àmbits de l’Administració creuen que haurien d’estar més implicats en l’execució de les mesures.

A partir d’aquest informe s’han treballat les aportacions que recolliran també properes Àgores De drets entre periodistes a Lleida i a Girona.

El 21 de gener l’Estructura de Drets humans de Catalunya (EDHC) va iniciar la participació pública per la construcció del Pla de Drets Humans amb una presentació al Museu Marítim de Les Drassanes, a Barcelona on es va insistir en la necessitat d’enriquir el Pla amb aportacions de les persones i  organitzacions que treballen temes de drets humans i moviments socials de base.

Des del mes de gener s’estan impulsant processos de debat i consulta en forma d’àgores de discussió temàtiques (#ÀgoraDeDrets) per tot el territori. A la pàgina web de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya es detalla com organitzar-les.