El dret a la cultura comprèn el dret de les persones a beneficiar-se dels rendiments de les seves produccions intel·lectuals, científiques i artístiques (dret d’autor), el dret de tothom a gaudir del progrés científic o intel·lectual i de les seves aplicacions (accés a la cultura) i el dret a participar en la vida cultural.

Malgrat que aquests drets es van reconèixer a escala internacional als segles XIX i XX, no s’han desenvolupat fins a la primera dècada del segle XXI.

La UNESCO i el Comitè de Drets Humans de l’ONU han contribuït en el desenvolupament jurídic dels drets d’accés al patrimoni cultural, el dret a l’educació i a la informació. El Comitè DESC, a través de l’observació general núm. 21, va crear la figura de l’experta independent del Consell de Drets Humans de l’ONU per als drets culturals. El Comitè també manifesta la necessitat d’evitar que la diversitat cultural pugui servir com a pretext per vulnerar o limitar de forma desproporcionada els drets humans.

En l’àmbit intern, la Constitució reconeix el dret fonamental d’accés a la cultura, però sense preveure’n les màximes garanties constitucionals. A més, la Constitució preveu el dret a expressar i difondre lliurement el pensament, idees i opinions, així com a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica. Finalment, la norma suprema preveu el dret a comunicar i a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.

La normativa en matèria de propietat intel·lectual està en constant desenvolupament a causa dels avenços tècnics.

L’any 2012 va entrar en vigor la pujada de l’IVA cultural, una de les taxes més altes de la Unió Europea. L’any 2017 va rebaixar l’IVA del 21% al 10% per a la música en viu i les arts escèniques, excloent-ne el cinema, que no es va rebaixar fins a l’any 2018.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya confereix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura i sobre el règim jurídic de les associacions i fundacions, i els serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local.

A més, l’Estatut estableix l’obligació dels poders públics de facilitar la participació en la vida cultural i reconeix el dret dels pobles a conservar i desenvolupar la seva identitat. Alhora, l’Estatut preveu el desenvolupament dels drets i deures en l’àmbit cultural, i reconeix el dret d’accés a la cultura i el desenvolupament de les capacitats creatives individuals i col·lectives i la preservació del patrimoni.

Els poders públics han d’assumir diverses obligacions de promoció, foment i permetre l’accés als drets culturals. Així, la normativa obliga les administracions públiques a adoptar les mesures necessàries per garantir el dret de les dones a la cultura i estableix diversos principis rectors com el respecte a la llibertat d’ensenyament, càtedra i de consciència en l’àmbit educatiu.

Els governs locals assumeixen un paper important en la promoció i protecció dels drets humans i, en concret, tenen atribuïdes determinades competències en l’àmbit de la cultura: biblioteques i promoció de la cultura i educació.

L’estat actual de protecció a Catalunya

  • Polítiques i accions positives

En primer lloc, cal destacar que l’Estatut reconeix de forma important la cultura com a dret fonamental.

En segon lloc, Catalunya es troba fortament unida a la UNESCO i l’ONU a través d’UNESCOCAT. La Generalitat hi manté una relació institucional continuada i recentment ha subscrit diferents convenis de col·laboració i un memoràndum d’entesa.

En tercer lloc, el Parlament de Catalunya també ha fet un desplegament jurídic i institucional que ha permès la recuperació i preservació del patrimoni cultural, així com el desplegament de les xarxes de museus, arxius i biblioteques públiques.

En l’àmbit del cinema, és significativa la creació de l’ICEC, que assessora les empreses i professionals de la cultura dels diversos sectors. L’ICEC també gestiona la Filmoteca de Catalunya, que pretén recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic i fer recerca tot donant suport a l’educació i a la difusió de la cultura.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) té per objectiu la renovació de les polítiques culturals i millorar, ampliar i estabilitzar el suport a la creació. En sintonia, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) actua en defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives.

La normativa també preveu la creació d’un fons que es destina al foment de la indústria audiovisual i a la difusió de la cultura digital i que es finança a través de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.

Pel que fa als ensenyaments culturals i artístics, cal destacar que és possible cursar estudis superiors i professionals en tots els àmbits de la cultura i les arts a Catalunya. En paral·lel, també convé assenyalar la creació de la xarxa d’escoles municipals de música i arts. A més, en els estudis obligatoris se segueixen les recomanacions europees en matèria cultural i artística.

Finalment, pel que fa al disseny i la implementació de polítiques públiques, cal destacar diverses actuacions, com ara l’adopció del Pla d’equipaments culturals, el Pla integral de les arts escèniques i musicals i diversos programes i activitats culturals.

El Pla de govern del Departament de Cultura posa l’accent en el caràcter social de la cultura i busca incidir-hi de manera transversal amb educació. Diversos ajuntaments disposen d’una important política pública d’educació i cultura.

A més, el Departament de Cultura i les quatre diputacions han anunciat la voluntat de constituir el Consell de la Mancomunitat Cultural. La Generalitat també ha provat d’assumir el projecte Escola Nova 21 com a política pública d’innovació educativa.

El Congrés dels Diputats va adoptar l’Estatut de l’artista que preveu mesures concretes en un nou marc laboral, legal i fiscal per a aquest col·lectiu.

  • Mancances i defectes detectats

Cal que les reivindicacions concretes que facin els agents culturals es realitzin en clau de drets humans i culturals perquè impliquin obligacions concretes per a l’Estat. En l’únic àmbit en què es genera un cert consens, més enllà de l’IVA cultural, és en la defensa de la llibertat d’expressió i de creació.

En els darrers anys hi ha hagut un clar retrocés en les garanties de la llibertat d’expressió artística. Espanya apareix entre els deu països on s’ha reduït de manera alarmant la garantia d’aquest dret, especialment arran de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana -coneguda com a Llei mordassa.

El Síndic de Greuges i el Ministeri d’Educació han rebut 174 queixes sobre presumptes casos d’adoctrinament nacionalista a l’escola catalana i han obert el debat sobre la llibertat de càtedra del professorat de secundària.

L’any 2013 més de 40 organitzacions van denunciar al Consell d’Europa la desaparició de diverses assignatures relacionades amb l’educació en drets humans. El comissari europeu per als drets humans va assenyalar que la desaparició d’aquesta matèria és un “motiu de preocupació”.

En matèria d’educació artística i cultural, les lleis educatives, tant espanyola com catalana, consoliden un model educatiu que jerarquitza les assignatures i dificulta la formació integral de l’individu, tot menystenint els ensenyaments artístics.

En relació amb l’educació artística no formal, només prop d’un 2% de tots els espanyols menors de 25 anys s’estan beneficiant de les escoles de música, i és un dels percentatges més baixos d’Europa. En canvi, els demandants d’ensenyament de règim especial creixen cada any.

En l’àmbit dels ensenyaments artístics professionals, el 53% del nombre total d’estudiants en matèries artístiques superiors està matriculat en centres de titularitat privada. En l’ensenyament multimèdia i audiovisual no hi ha cap oferta de preus públics. Aquesta situació genera un elevat component d’elitisme i d’iniquitat en relació amb l’educació que s’ofereix a les universitats.

Les retallades en l’accés i la participació en cultura han estat permanents a Espanya i Catalunya. El pressupost de cultura de la Generalitat no arriba a l’1% el 2017, mentre que la mitjana europea és del 2%. Les persones amb menys ingressos són les que es veuen més clarament afectades a l’hora de participar en propostes culturals. Això ha generat la baixada del consum cultural a Catalunya.

La programació cultural en perspectiva de gènere no és encoratjadora. Segons un estudi elaborat en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, l’autoria cultural és femenina només en un 24,56% dels casos el 2016 i en un 32,38% el 2017.

A més, només una tercera part dels cinemes han repercutit la rebaixa de l’IVA cultural al preu de les entrades, de manera que s’ha instat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència perquè investigui la situació.

Finalment, la poca consideració del paper de l’artista en la societat provoca que 75% dels artistes cobri menys de 25.000 euros anuals i que un 80% no disposi d’ingressos estables. L’Administració ha de donar suport a la creació i a nous artistes i a la cultura amateur.

Propostes de millora

1) Promoure l’elaboració de plans de govern de drets humans que incloguin els drets culturals.

2) Garantir que la revisió de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana consideri la llibertat d’expressió i creació artística.

3) Vetllar per incloure en l’educació el coneixement dels drets humans i dels sistemes internacionals de protecció i, en particular:

3.1) Introduir continguts d’educació per a la ciutadania democràtica i els drets humans en tots els nivells educatius.

3.2) Garantir la inclusió de continguts explícits sobre igualtat de gènere, diversitat afectivosexual i no-discriminació.

5) Assolir immediatament una dedicació del 2% del pressupost a l’àmbit cultural a través, per exemple, d’una taxa a les operadores telefòniques i una part de la taxa turística.

6) Impulsar una llei de participació i mecenatge a Catalunya.

7) Redefinir el format de l’1% cultural per incorporar demandes socials específiques en relació amb la seva destinació final, de manera que es garanteixi el dret a participar en la vida cultural.

8) Fer seguiment de l’avantprojecte de llei del patrimoni cultural immaterial català i de l’associacionisme cultural.

9) Facilitar que el 50% de la població en situació vulnerabilitat que no viu la cultura de forma habitual gaudeixi de tarifes socials en tots els serveis, festivals i ofertes culturals públiques i privades.

10) Definir contractes programa amb totes les institucions culturals públiques que garanteixin els drets d’accés i de participació de totes les comunitats i actors culturals i que, en particular, prevegin:

10.1) Establir preus i taxes públiques adaptades a les desigualtats econòmiques i socials.

10.2) Garantir el paper de les dones en la cultura d’acord amb la Llei 17/2015.

11) Fer seguiment de la implementació de les mesures de l’Estatut de l’artista i definir una política pública clara de suport a la creació i als artistes.

12) Crear la Universitat de les Arts de Catalunya per integrar, com a mínim, les disciplines de belles arts, música, art dramàtic, dansa, conservació i restauració, disseny i moda, o bé integrar els centres d’ensenyament artístic superior a una universitat catalana.

13) Establir mesures de suport a la creació i a la participació que permetin creuar àrees de pressupost i administratives de manera transversal i intersectorial.

Vies de seguiment

D’una banda, es proposa crear una taula d’entitats culturals que agrupi fundacions, associacions i petites empreses compromeses amb la perspectiva de drets fonamentals i amb la interlocució amb els responsables polítics. Aquesta taula faria el seguiment de:

  • L’informe d’examen periòdic universal d’Espanya en relació amb la garantia dels DESC.
  • Els informes sobre les convencions de la UNESCO ratificades per l’Estat espanyol.
  • La creació del nou consell de la mancomunitat i l’establiment d’una política pública dotada de pressupost.
  • La política pública Escola Nova 21 d’acord amb el Full de ruta per a l’educació artística de la UNESCO i l’Agenda de Seül.
  • De totes les altres mesures anteriors.

D’altra banda, vincular-se amb instruments orientadors internacionals i europeus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s