El dret internacional reconeix el dret a l’educació de les persones, particularment dels infants, i imposa als estats la responsabilitat de proporcionar unes condicions adequades d’accés i d’ús als recursos educatius, com a garantia al màxim desenvolupament possible en condicions d’igualtat d’oportunitats.

El dret a l’educació va més enllà de la mera instrucció, ja que també engloba l’educació en valors i cívica, i el coneixement i respecte d’un mateix i de l’entorn. El dret a l’educació no només remet a l’educació formal, sinó que va més enllà de l’escola i incorpora les oportunitats existents en l’àmbit del lleure educatiu.

Aquest dret té diverses manifestacions concretes.

Cal destacar el dret de tothom a l’educació en igualtat d’oportunitats. Aquest dret s’articula fonamentalment a través de l’escolarització obligatòria gratuïta, però també a través de la promoció de la diversificació curricular o de la planificació de les ofertes formatives. També es complementa a través de la formació professional, l’assistència econòmica, l’accessibilitat als ensenyaments no obligatoris, l’orientació i altres mesures de lluita contra l’exclusió.

El dret a accedir a l’educació en condicions d’equitat està regulat de manera particular en diverses lleis i lleis orgàniques. Aquests textos incorporen la universalitat, l’equitat o la integració de tots els col·lectius com a principis rectors del sistema educatiu per compensar les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, i també el dret a gaudir d’ajuts públics per accedir als nivells educatius, també a l’educació superior.

L’educació ha de permetre el màxim desenvolupament de les persones i, per exemple, en el cas d’infants amb discapacitats, cal adequar el sistema a les necessitats específiques de cadascun. L’educació inclusiva és un principi rector del nostre sistema educatiu i es concreta en el dret de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a ser atès en el marc de projectes educatius de centres que considerin els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats.

També es reconeix el dret a accedir a la formació permanent i a rebre orientació, especialment en els àmbits educatiu i professional.

A més, convé fer menció del dret a un ensenyament de qualitat que estimuli les capacitats de l’alumnat i que tingui en compte el seu ritme d’aprenentatge. En aquest sentit, cal afegir que en els darrers anys la concepció del dret a l’educació ha anat incorporant, més enllà de l’accés a l’ensenyament, el dret a un aprenentatge significatiu.

Alhora, els centres tenen el deure d’adoptar normes de funcionament que respectin els drets, especialment en l’exercici de la disciplina escolar. Així, l’alumnat té dret al respecte de la seva identitat, integritat i dignitat personals. La seva dedicació i el seu esforç s’han de valorar i reconèixer amb objectivitat, i s’ha de respectar la seva llibertat de consciència i les seves conviccions i protegir-los sempre de tota agressió.

En aquesta mateixa direcció, cal destacar el dret de convivència de l’alumnat als centres. Els infants tenen dret a ser protegits contra totes les formes de violència o tracte inadequat.

Igualment, cal fer esment del dret a la coeducació i al foment de la igualtat real i efectivaentre dones i homes. Els programes educatius han de preveure continguts que promoguin l’educació en igualtat d’oportunitats i de gènere, el respecte i la tolerància per prevenir actituds i situacions violentes. També s’ha de vetllar per la conscienciació i la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere.

L’ordenament també preveu el dret a participar individualment i col·lectivament en la vida del centre, així com el dret a reunir-se i a associar-se.

Cal analitzar de manera particular cadascun dels àmbits que integren aquest dret.

1) Segregació escolar

L’estat actual de protecció a Catalunya

En els darrers anys, el Departament d’Educació ha manifestat la voluntat de desenvolupar actuacions específiques contra la segregació escolar a través, per exemple, de l’elaboració d’instruccions sobre l’admissió, però les seves actuacions s’han centrat més a reforçar, encara que sigui parcialment, la dotació de recursos dels centres d’alta complexitat, que pateixen els efectes de la segregació, que no pas a desenvolupar activament polítiques per combatre aquest fenomen (tot i que alguns municipis i territoris han desenvolupat bones pràctiques en aquesta direcció).

De fet, des de fa més d’una dècada no s’han produït avenços significatius en la lluita contra la segregació escolar. Si es pren com a referència l’alumnat estranger, per exemple, els desequilibris en la seva escolarització s’han mantingut pràcticament inalterables d’ençà del curs 2006/2007. A títol indicatiu, per aconseguir una distribució perfectament igualitària, caldria canviar de centre el 48% de l’alumnat de primària i el 39% del de secundària. Actualment, prop del 4% dels centres tenen més d’un 50% d’alumnat estranger, molt per sobre de la presència d’aquest col·lectiu als municipis respectius. Aproximadament el 15% dels centres tenen la consideració d’alta complexitat.

La segregació limita les oportunitats de l’alumnat desafavorit i condiciona negativament les seves trajectòries educatives.

A més, la segregació implica efectes negatius sobre el rendiment escolar del sistema educatiu i afecta negativament la convivència i cohesió socials.

En els darrers anys, s’ha millorat el rendiment acadèmic dels centres d’alta complexitat, per sobre de la mitjana, en part gràcies a la disponibilitat de més professorat i menys alumnes per aula, amb una jornada escolar més llarga que la resta de centres públics. Tot i la discriminació positiva rebuda, però, els centres d’alta complexitat encara no disposen de la dotació de recursos necessària per gestionar adequadament la complexitat socioeducativa que presenten.

Malgrat que s’observa una major conscienciació sobre la necessitat de combatre la guetització i d’evitar les pràctiques que reprodueixen la segregació escolar, persisteixen els desequilibris en la composició dels centres escolars.

Alhora, cal tenir present que la segregació comporta que els centres amb alumnes socialment més afavorits gaudeixin de més recursos, projectes i activitats complementàries i extraescolars (finançats en part per les quotes de les famílies). Inversament, als centres amb més segregació es produeix una rotació més alta del professorat i no sempre es gaudeix de les mateixes oportunitats educatives.

Tot i les experiències locals positives, en els darrers anys el Departament d’Educació no ha mostrat un posicionament prou actiu en aquest àmbit, en part com a conseqüència de la manca de desplegament reglamentari sobre l’admissió d’alumnat i dels instruments previstos en la LEC. Les mesures adoptades s’han centrat a incrementar els marges d’elecció escolar i en la satisfacció de la demanda, més que no pas a combatre frontalment aquest fenomen.

Un dels principals factors de la segregació són els costos d’escolarització que assumeixen les famílies, especialment als centres privats concertats, on s’imparteix una hora addicional al dia respecte de la majoria de centres públics, però també dins del sector públic. La gratuïtat de l’ensenyament no està plenament garantida, en part per l’infrafinançament del sistema educatiu, i la diferenciació dels costos d’escolarització explica no només les desigualtats a l’hora d’accedir als diferents centres, sinó també, encara que sigui en part, la disparitat de projectes educatius i les desiguals oportunitats educatives a l’abast de l’alumnat.

En alguns municipis s’han desplegat bones pràctiques per detectar l’alumnat amb necessitats educatives específiques, però les restriccions pressupostàries han debilitat alguns dels instruments que s’empraven per promoure l’escolarització equilibrada d’aquests alumnes (amb la supressió dels contractes programa, per exemple).

2) Gratuïtat de l’ensenyament obligatori

L’estat actual de protecció a Catalunya

Malgrat el reconeixement de la gratuïtat de l’ensenyament, l’escolarització obligatòria comporta l’assumpció de costos directes i indirectes per a les famílies, que no sempre estan coberts mitjançant el sistema de beques. El sistema educatiu català presenta una inversió en beques baixa en comparació amb la mitjana europea. En els darrers anys, les mesures d’austeritat han reduït significativament la inversió i han suprimit alguns dels ajuts i projectes existents. La gratuïtat de l’ensenyament no està plenament garantida.

En el marc de l’ensenyament obligatori només es pot considerar que el sistema de beques té certa consistència en la cobertura, tot i algunes mancances encara existents, en el cas del servei de menjador escolar. Així, s’ha corregit el disseny i la dotació de les beques de menjador escolar establint un llindar de renda que en garanteix la concessió independentment de la demanda.

Amb tot, la supressió del servei de menjador en molts centres d’educació secundària suposa un impediment per a l’alumnat a l’hora d’accedir al servei. Per a l’alumnat amb dificultats alimentàries greus escolaritzats en centres amb jornada compactada, el Departament d’Educació ha establert procediments per garantir la provisió d’aquest servei. Amb tot, l’impacte de les mesures adoptades és molt limitat i no garanteixen que la major part de l’alumnat socialment desfavorit se’n pugui beneficiar. 

La resta de costos relacionats amb l’escolarització generalment no estan coberts i només alguns ajuntaments disposen d’ajuts a l’escolaritat.

Molts alumnes no disposen a l’inici del curs del material necessari ni poden assumir el cost de les activitats escolars complementàries. Els sistemes de reutilització de llibres han permès reduir la despesa familiar. Amb tot, cal destacar que la nova subvenció als centres amb situacions d’elevada complexitat per adquirir llibres de text i material didàctic i informàtic no dona cobertura a tot l’alumnat socialment desafavorit.

3) Educació inclusiva

L’estat actual de protecció a Catalunya

Si els infants amb necessitats educatives especials tenen dret a gaudir de les mateixes oportunitats educatives que qualsevol altre infant i a estar escolaritzats, sempre que sigui possible, en centres ordinaris, prop de 7.000 alumnes amb necessitats educatives especials estan escolaritzats en centres d’educació especial.

El Departament d’Educació ha aprovat recentment un nou decret per promoure la implicació del centre en conjunt en el treball d’inclusió.

S’han desplegat unitats de suport a l’educació especial (USEE) per afavorir la integració d’alumnes que presenten necessitats educatives especials. Malgrat que el nombre d’aquestes unitats i de vetlladors als centres públics s’ha anat incrementant progressivament en els darrers anys, es detecta la insuficient disponibilitat de recursos dels centres ordinaris per atendre les necessitats educatives especials. Amb l’actual dotació de recursos, es fa difícil el compliment del model establert pel nou decret.

Durant els anys de crisi, s’ha detectat la reducció de la dotació de personal docent a les USEE, la manca de cobertura de les reduccions de jornada i de les baixes temporals del personal educador o la manca d’assignació de professionals durant tot l’horari escolar.

Alhora, l’assignació d’hores de vetlladors depèn  d’una bossa finita d’hores disponibles per repartir entre els centres i no del nombre de real d’hores que es requereix. Aquestes consideracions també són extensives a altres professionals especialistes.

Els dèficits en la dotació de professionals també afecten l’horari no lectiu. Sovint, durant l’horari de menjador escolar o les sortides i colònies no hi ha una dotació específica de personal de suport. Les mancances existents en la dotació de recursos poden ser un dels factors que expliquin perquè alguns centres d’educació especial reben alumnat que podria estar escolaritzat en centres ordinaris.

A més, en el cas de l’escolarització postobligatòria, hi ha adolescents amb discapacitat intel·lectual que tenen dificultats per trobar itineraris formatius adaptats a les seves necessitats educatives.

En l’àmbit de la formació professional, l’any 2016 es va crear el Pla pilot d’itineraris formatius específics (IFE) per a alumnes amb discapacitat intel·lectual que no hagin obtingut el títol de graduat en ESO o que no es puguin acollir als ensenyaments de formació professional.

4) Convivència als centres

L’estat actual de protecció a Catalunya

Una de les problemàtiques que afecten nois i noies són les situacions d’assetjament escolar entre iguals, i també situacions de discriminació i violència que afecten infants i adolescents LGTBI o per raó de gènere. Cal remarcar el ciberassetjament que ha pres força en els darrers anys.

El Departament d’Educació ha elaborat en els darrers anys protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament. Cal esmentar la Unitat de Suport a la Convivència Escolar creada per donar atenció directa a qualsevol membre de la comunitat educativa en casos de conflictes complexos. L’any 2016 es va reforçar a través d’un telèfon d’atenció gratuïta durant 24 hores.

Malgrat això, sovint als professionals dels centres d’ensenyament els manca formació sobre aquest fenomen i desconeixen els passos a seguir davant d’aquestes situacions. Aquest fet genera mancances pel que fa a la detecció i prevenció de casos d’assetjament basats en l’orientació sexual, ja que no sempre s’incideix a fons en el motiu que determina l’assetjament.

Habitualment, no hi ha una escolta efectiva de la víctima de l’assetjament, ni dels presumptes autors ni del grup de classe. També es detecten situacions de demora o de manca de seguiment continuat i d’avaluació de les actuacions que s’adopten en aquests casos.

La Llei per garantir els drets de LGBTI també ha suposat un avenç a l’hora de prevenir i actuar davant de situacions d’assetjament escolar. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu. Aquest pla inclou mesures per a la igualtat de gènere en els diversos àmbits educatius, així com mesures de prevenció i de discriminació positiva.

Tot i aquestes mesures, es detecta una manca d’un paper més actiu dels centres pel que fa a la normalització de la diversitat sexual i afectiva.

5) Equitat i inclusió en els estudis universitaris

L’estat actual de protecció a Catalunya

Arran de la implantació del Pla Bolonya (2008) i del Reial decret 14/2012, l’ensenyament universitari a Catalunya s’ha encarit de manera molt significativa.

L’any 2012 es va produir un increment del preu de la matrícula universitària del 67%, ja que el Govern català va optar per la franja de preus més elevada que permetia la normativa estatal. Així, des del 2008 l’increment de preus és del 291%. Catalunya té les taxes per cursar estudis universitaris més altes de l’Estat espanyol i unes de les més altes d’Europa.

La Generalitat va anunciar el 2016 la posada en marxa d’un Pla Integral de Beques amb un model de preus i d’ajuts que garanteixin l’equitat efectiva en l’accés a l’ensenyament superior. D’acord amb la informació rebuda, s’ha elaborat un informe avaluador sobre el finançament de les universitats públiques, els preus i les taxes, i l’eficàcia del sistema d’ajuts.

Tot i l’aprovació del Pla integral de beques, la taxa d’accés a la universitat és més baixa per als col·lectius socioeconòmics menys afavorits. També es detecta una discriminació en l’accés a la universitat per raó dels estudis de procedència. Així, es penalitza l’accés dels estudiants de cicles formatius respecte dels estudiants de batxillerat.

A més, hi ha dificultats en l’accés i en la continuïtat dels estudis universitaris dels estudiants amb algun tipus de necessitat educativa especial.  Cal destacar que hi ha tribunals especials per a les proves d’accés a la universitat que preveuen algunes especificitats per a estudiants amb dificultats relacionades amb l’aprenentatge, però segueix havent-hi problemes pel que fa als criteris d’inclusió.

En aquest sentit, sens perjudici que diverses universitats han desenvolupat els seus propis protocols i plans d’intervenció i d’inclusió de l’alumnat, hi ha mancances de coneixement i implementació.

La Comissió Tècnica UNIDISCAT treballa en la millora de les adaptacions i ha aprovat diversos protocols amb vocació de ser aplicats a totes les universitats.

6) Participació a l’educació no obligatòria i lluita contra l’abandonament educatiu prematur

Més enllà de l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, la Llei d’educació de Catalunya (LEC) estableix ensenyaments no obligatoris de provisió gratuïta i universal (educació infantil de primer cicle i formació professional). Aquests són àmbits estratègics fonamentals a l’hora de promoure els drets i les oportunitats dels grups més desafavorits.  

Les desigualtats d’accés i de participació als ensenyaments no obligatoris són el principal dèficit en aquest àmbit. En general, són els infants menys afavorits els que accedeixen més tard al sistema educatiu, obtenen pitjors resultats al llarg de la seva escolaritat i abandonen abans el sistema educatiu.

Les diferències en els nivells d’escolarització en edats d’escolarització preobligatòria (dels 0 als 2 anys) i postobligatòria (17 anys) són de més de 30 punts percentuals entre progenitors que tenen estudis baixos i estudis superiors. Els ingressos familiars no són sempre suficients per poder cobrir la despesa que suposa l’escolarització en aquestes etapes educatives.

Les condicions d’accés a l’oferta en aquests àmbits s’han vist afectades per les restriccions pressupostàries.

Pel que fa a l’educació infantil de primer cicle, a partir de l’any 2011, l’escolarització en aquesta etapa s’ha estancat, amb la reducció de places. Aquesta situació s’ha produït per la minoració de la despesa pública i per l’increment de les quotes mensuals a moltes escoles bressol, tant públiques com privades.

Malgrat l’esforç destacable dels poders públics en la provisió de places d’educació infantil de primer cicle, un dels dèficits estructurals del sistema educatiu és l’abandonament educatiu prematur, que, tot i evolucionar positivament, se situa per sobre de la mitjana del conjunt de la UE (17,1% l’any 2017).

Pel que fa a la formació professional, malgrat la recuperació econòmica i els esforços del Departament d’Educació en la provisió de places, l’accés a aquesta formació també ha interromput la tendència creixent, previsiblement per les majors facilitats d’accés al mercat de treball i la menor tendència a la permanència i al retorn al sistema educatiu.

Tot i la integració dels diferents subsistemes de formació i qualificació professional, la flexibilització de les vies d’accés i la consolidació dels sistemes d’acreditació de competències, l’oferta de formació professional és quantitativament deficient i tendeix a decaure.

Finalment, la dotació de places de programes de formació i d’inserció (PFI) es troba per sota de la mitjana estatal, sense que s’hagi corregit aquest dèficit. Resta pendent de desplegar un bon model de centres i programes de noves oportunitats.

7) Participació en el lleure educatiu

Des de la perspectiva de l’oportunitat educativa, cal tenir present la relació que manté l’àmbit del lleure educatiu amb el desenvolupament de l’infant. Hi ha consens en el fet que aquestes activitats ofereixen oportunitats (de socialització, de vinculació al territori, de relacions comunitàries, de lleure, d’integració social, de participació projectiva, etc.) que no sempre se satisfan, amb la mateixa intensitat, o de la mateixa manera, des de la resta d’àmbits educatius (formal i informal). La manca de garanties d’accés a l’educació més enllà de l’horari lectiu vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats.

El reconeixement del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats en un sentit més ampli és especialment important perquè, a mesura que s’amplien els drets relacionats amb l’escolarització i se’n promou la universalització, les desigualtats educatives estan més condicionades per l’accés dels infants i adolescents a altres recursos educatius fora del temps escolar. Combatre les desigualtats educatives implica cada cop més combatre les desigualtats d’accés a les activitats complementàries, extraescolars, etc. Com que aquestes activitats no estan socialment concebudes com a educació bàsica, estan menys protegides pels poders públics i per la legislació vigent, i els drets relacionats amb aquest àmbit educatiu estan menys garantits per polítiques compensatòries de determinades situacions de desavantatge social.

L’abordatge d’aquest àmbit es desenvolupa amb més profunditat en l’apartat corresponent als drets dels infants (particularment, en l’epígraf Dret al joc, descans, i activitats recreatives i culturals).

Propostes de millora

1) Lluita contra la segregació escolar:

1.1) Desenvolupar mesures normatives, com ara un nou decret d’admissió d’alumnat, per desplegar nous instruments per combatre la segregació escolar.

1.2) Desenvolupar mesures actives de planificació de l’oferta de llocs escolars als municipis per combatre la segregació escolar.

1.3) Utilitzar activament els instruments previstos per la normativa com a mesura d’escolarització equilibrada d’alumnat.

1.4) Reforçar el paper dels òrgans de garantia del procés i el control de les irregularitats.

1.5) Promoure pactes locals entre centres dins d’una mateixa zona o municipi per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat.

1.6) Desenvolupar mesures per garantir millor la gratuïtat de l’ensenyament i la corresponsabilitat dels centres.

1.7) Desenvolupar mesures més intenses de discriminació positiva i compensatòries als centres amb composició social desfavorida.

1.8) Potenciar els projectes educatius dels centres amb una composició social desafavorida i amb dèficit de demanda.

2) Gratuïtat de l’ensenyament obligatori:

2.1) Incrementar la inversió en beques adreçades a l’alumnat socialment desfavorit fins a nivells equivalents a la mitjana europea.

2.2) Atorgar als centres educatius finançament per al desenvolupament de programes orientats a sufragar les despeses d’escolarització de l’alumnat i que cobreixin les despeses relacionades (llibres de text, material escolar, sortides, colònies escolars, etc.), com a mínim, de les famílies amb dificultats econòmiques.

2.3) Garantir la gratuïtat de l’ensenyament a través dels sistemes de finançament del sistema educatiu (subvencions a centres, concerts, etc.).

3) Educació inclusiva:

3.1) Definir les ràtios de provisió de professionals adequades per a l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives especials en règim d’educació inclusiva i les necessitats de suport a l’aula.

3.2) Dotar els centres escolars dels recursos humans necessaris per fer possible l’escolarització d’aquests alumnes en condicions adequades.

3.3) Completar la implantació de les USEE d’acord amb l’estudi de valoració de les necessitats del territori per garantir l’atenció dels alumnes per als quals l’EAP ha indicat aquest tipus d’escolarització.

3.4) Impulsar i finalitzar la reconversió dels centres educatius especials en centres de referència per a les escoles ordinàries com a mecanisme de suport per fer efectiva l’escolarització inclusiva.

3.5) Garantir la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials a les activitats complementàries i al servei de menjador escolar.

3.6) Garantir l’accés dels infants amb discapacitat a les escoles bressol.

3.7) Assegurar la formació dels docents en l’atenció d’alumnes amb discapacitats i amb necessitats educatives especials per oferir atenció individualitzada i especialitzada.

3.8) Desplegar la normativa en l’àmbit d’activitats complementàries, extraescolars i d’educació en el lleure, a fi de garantir el dret dels infants amb discapacitat a accedir a aquests àmbits en igualtat d’oportunitats.

4) Convivència als centres:

4.1) Millorar la informació i la formació dels centres sobre les directrius i els circuits de coordinació i treball en xarxa per a l’abordatge integral de les situacions d’assetjament i promoure el desplegament efectiu de plans de convivència.

4.2) Millorar la participació i l’escolta dels infants per crear un clima social de cooperació i suport mutu i fomentar mesures de mediació i assessorament entre iguals.

4.3) Garantir l’escolta efectiva de l’infant que pateix una agressió o assetjament, donant-li suport immediat, i prendre les decisions adequades per protegir-lo.

4.4) Garantir una actuació conjunta amb altres serveis, socials i policials, per oferir assistència fora del recinte escolar, especialment en casos de ciberassetjament.

4.5) Dotar l’Administració educativa i els centres de més recursos i formació per conscienciar plenament tota la comunitat educativa sobre el respecte a la diversitat sexual i afectiva.

4.6) Desplegar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu.

4.7) Garantir espais de diàleg entre alumnes i docents per aconseguir normalitzar la diversitat afectiva.

5) Equitat i inclusió als centres universitaris:

5.1) Posar en marxa el pla integral de beques que permeti garantir l’equitat efectiva en l’accés i la continuïtat dels estudis universitaris.

5.2) Desenvolupar beques salari adreçades a estudiants dels ensenyaments superiors.

5.3) Aplicar mesures per assegurar que no es perjudica l’accés a la universitat en funció dels estudis de provinença.

5.4) Garantir la difusió i l’aplicació dels protocols existents per atendre les necessitats educatives especials en l’accés a la universitat i per a una adequada inclusió de la diversitat a les universitats catalanes.

6) Participació a l’educació no obligatòria i lluita contra l’abandonament educatiu prematur:

6.1) Garantir que cap alumne quedi exclòs de cap àmbit educatiu per raons econòmiques a través d’incrementar el finançament de l’educació infantil de primer cicle i d’establir sistemes d’ajuts, de bonificacions o de tarifació social als infants de famílies socialment menys afavorides.

6.2) Potenciar l’oferta de formació professional i intensificar l’orientació de l’alumnat cap a aquesta oferta tot garantint condicions d’accés en igualtat d’oportunitats i flexibilitat.

6.3) Ampliar l’oferta de places de programes de formació i inserció (PFI) i altres programes de noves oportunitats per a l’alumnat amb dificultats.

6.4) Desenvolupar i desplegar el model de centre de noves oportunitats.

  • Establir i reforçar les passarel·les entre ofertes formatives i les vies de retorn al sistema educatiu.

7) L’accés al lleure educatiu en condicions d’equitat

(vegeu propostes en l’apartat corresponent als drets dels infants)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s