Es considera que els drets a una bona administració, a la transparència i a la prevenció de la corrupció estan compresos dins d’un dret més general anomenat bon govern o bona governança.

Alhora, el dret a un bon govern engloba la idea de govern obert, és a dir, de participació ciutadana en la presa de decisions, control i avaluació de les polítiques públiques per part de la ciutadania.

Aquests drets tenen per finalitat garantir un funcionament transparent, eficaç i èticament íntegre de les administracions públiques.

L’aprovació de la Llei catalana 9/2014 i la Llei estatal 9/2013 representa una clara voluntat de recuperar la legitimitat en l’exercici del poder públic i de superar els paràmetres tradicionals de la democràcia representativa.

Aquestes lleis regulen obligacions de bon govern com ara les relacionades amb la conducta ètica dels responsables públics i la prevenció de conflictes d’interès. Totes aquestes obligacions es poden considerar instruments deprevenció de la corrupció. Alhora, el dret d’accés a la informació públicailes obligacions de publicitat informativatambé participen d’aquesta lògica preventiva.

El dret a una bona administració també està reconegut en la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea i en l’Estatut d’autonomia de Catalunya. El dret a una bona administració presenta dos vessants.

En primer lloc, destaca el vessant processal d’aquest dret, que reconeix una actuació administrativa imparcial, objectiva i proporcional. Alhora, es reconeixen diversos drets procedimentals a les persones interessades d’un procediment administratiu, com ara el dret a obtenir una resolució motivada i expressa, el dret a conèixer l’estat de tramitació dels procediments i el dret a un procediment administratiu contradictori amb dret d’audiència i de formular al·legacions.

En segon lloc, destaca el vessant prestacional del dret a una bona administració (consagrat en la Llei 19/2014). Aquesta perspectiva reconeix el dret a uns estàndards mínims de qualitat dels serveis públics bàsics. Les cartes del servei, de caràcter vinculant, recullen aquests estàndards i  comporten el dret de les persones usuàries a ser consultades periòdicament sobre la seva satisfacció i a formular propostes.

El vessant prestacional també inclou obligacions en matèria de qualitat de les normes jurídiques, que han de respondre als principis de claredat, coherència, simplificació, necessitat i proporcionalitat.

L’estat actual de protecció a Catalunya

–          Polítiques i accions positives

Transparència: accés i publicitat informativa

En aquest àmbit, els progressos han estat significatius, atès que es partia de la tradicional cultura administrativa basada en el secretisme.

Els estàndards de l’actual normativa en matèria d’accés a la informació pública s’equiparen als de països de l’entorn europeu.

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha fet una tasca rellevant a l’hora de definir els contorns del dret, i les pautes i criteris d’aplicació.

En matèria de publicitat informativa, es detecten avenços molt significatius per fer possible la participació de les persones en els afers públics i el control ciutadà sobre l’activitat de les administracions, malgrat que les obligacions de publicitat activa requereixen encara més esforç organitzatiu.

A més, cal destacar que actualment hi ha iniciatives parlamentàries a escala estatal i catalana per establir mesures de protecció per a la persona denunciant de pràctiques irregulars.

Bona administració, govern obert i retiment de comptes

En l’àmbit dels drets en el procediment administratiu, el Síndic de Greuges ha establert un catàleg d’actuacions que han de guiar el comportament de les administracions (Codi de bones pràctiques administratives de 2009).

A més, el deure de motivació en l’exercici de potestats discrecionals ha rebut un reconeixement especial per part dels jutjats i tribunals.

Amb relació al vessant prestacional, cal constatar la consolidació del dret a l’equitat en l’accés i a la no-discriminació.

Pel que fa a la qualitat de les normes, l’avaluació prèvia d’impacte normatiu està raonablement integrada en el procediment d’adopció de les normes de la Generalitat.

En matèria de participació ciutadana en l’elaboració de normes i de retiment de comptes, es constata que el procediment administratiu ha incorporat l’obligació d’un tràmit participatiu obert a tothom.

Prevenció de la corrupció i integritat dels servidors públics

Si bé moltes de les regles relatives a la publicitat i al bon govern també tenen incidència en matèria de prevenció de la corrupció, cal mencionar l’aprovació d’un model de codi ètic per a alts càrrecs locals.

–          Mancances i defectes detectats

Transparència: accés i publicitat informativa

S’observa que la problemàtica entorn del dret a una administració transparent no es deu a la normativa existent, sinó a deficiències en l’aplicació.

El Síndic de Greuges ha detectat mancances i imprecisions en la regulació de la transparència informativa que es podrien afrontar amb el desplegament reglamentari adequat de la Llei 19/2014 (Informe anual d’avaluació d’aplicació de la Llei, 2018).

Les mancances més rellevants en relació amb l’exercici del dret d’accés són la manca de resolució expressa, l’exigència d’acreditar formalment la identitat per sol·licitar l’accés a la informació i la falta de recursos de la GAIP en l’exercici de les seves funcions.

Malgrat alguns esforços individuals, també es constata una falta de dedicació general a planificar i assignar recursos per desplegar i donar compliment a les obligacions de publicitat i per assolir un sistema de publicitat informativa eficient, clar, actualitzat i amb formats reutilitzables.

Així, en matèria de publicitat informativa, s’ha produït un cert estancament en el compliment de les obligacions de publicitat, especialment respecte a la fase inicial de desplegament de la Llei 19/2014. La  informació publicada no respon normalment als paràmetres de qualitat exigits (actualitzada, comprensible, completa i en format reutilitzable).

Bona administració, govern obert i retiment de comptes

Pel que fa al vessant processal del dret a una bona administració, es detecten mancances amb relació al compliment efectiu de la normativa i a la consolidació d’una nova cultura administrativa.

Cal tenir present que el contingut del dret a la bona administració pot evolucionar, i que per garantir la protecció de totes les seves manifestacions processals caldrà reconèixer-les legalment o jurisprudencialment a mesura que vagin apareixent.

Amb relació al vessant prestacional del dret a una bona administració, es detecten dificultats d’accés als serveis públics, no com a conseqüència de la condició subjectiva de les persones usuàries, sinó de les limitacions que pateixen els serveis.

Alhora, en gairebé totes les administracions hi ha una manca de desenvolupament dels estàndards de qualitat dels seus serveis en les cartes de serveis, quan ja fa tres anys que la Llei 19/2014 està en vigor. Aquesta mancança buida de contingut la voluntat del legislador de fixar paràmetres mínims de qualitat jurídicament exigibles per les persones usuàries.

Així mateix, la participació ciutadana en l’avaluació dels serveis públics no s’ha de limitar a enquestes de satisfacció, sinó que s’han de publicar els resultats de l’avaluació i permetre la formulació de propostes i suggeriments.

Pel que fa a la qualitat de les normes, cal considerar que l’avaluació d’impacte normatiu a posterioripràcticament no s’ha dut a terme.

Així mateix, l’avaluació normativa en l’àmbit local és molt limitada, especialment a causa de la manca de suport especialitzat.

Amb relació a les obligacions de govern obert i de retiment de comptes, cal subratllar que la regulació actual fixa principis que requereixen un desplegament reglamentari que els concreti per garantir la incidència de la ciutadania en la configuració de les polítiques públiques i la seva avaluació posterior.

A dia d’avui, la regulació vigent i la seva aplicació fins ara encara és lluny de fer possible el control ciutadà  sobre la petjada normativa dels lobbys.

Prevenció de la corrupció i integritat dels servidors públics

La normativa regula de manera dispersa obligacions d’integritat i de prevenció dels conflictes d’interès dels alts càrrecs, alhora que preveu règims d’incompatibilitats. Malgrat això, aquests mecanismes de prevenció de possibles pràctiques corruptes i de conflictes d’interès s’han d’acompanyar d’altres elements com ara la protecció de la persona denunciant i el control dels conflictes d’interès per part d’un organisme independent.

Així doncs, ni en l’àmbit català ni estatal, no hi ha cap regulació específica i sistemàtica que englobi les regles d’integritat i els instruments de prevenció de pràctiques corruptes ni que reconegui mesures de protecció a la persona denunciant de pràctiques irregulars.

Molts ens locals no han aprovat un codi ètic per a alts càrrecs locals d’acord amb el model de codi ètic existent.

Propostes de millora

1) En matèria de transparència:

1.1) Concretar sense dilació el desplegament reglamentari de la regulació de la Llei 19/2014 en matèria de transparència informativa, tot observant les recomanacions proposades pel Síndic de Greuges en el seu informe d’avaluació anual de juliol de 2018 (especialment en matèria de publicitat activa i de dret d’accés a la informació).

1.2) Garantir el compliment dels paràmetres estandarditzats del Conveni 205 del Consell d’Europa.

1.3) Impulsar criteris d’aplicació equilibrats entre el  dret d’accés i el dret a la protecció de dades personals per mitjà de la doctrina de la GAIP, la jurisprudència dels òrgans judicials i la col·laboració de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

1.4) Admetre i resoldre sol·licituds d’accés que continguin els elements identificatius mínims per poder comunicar-se amb la persona sol·licitant, sense exigir l’acreditació de la identitat.

1.5) Destinar els recursos suficients per donar compliment a les obligacions de publicitat i transparència i assolir un sistema de publicitat informativa eficient, clar, actualitzat i amb formats reutilitzables.

2) En matèria de bona administració, govern obert i retiment de comptes:

2.1) Explicar i justificar les ineficiències o els actes èticament qüestionables en l’actuació dels poders públics i assumir les responsabilitats corresponents.

2.2) Actualitzar les cartes de serveis d’acord amb la Llei 19/2014 i desplegar reglamentàriament uns estàndards mínims de qualitat exigibles jurídicament per les persones usuàries.

2.3) Preveure mecanismes de participació de la ciutadania en l’avaluació dels serveis públics per permetre formular propostes i suggeriments, i també publicar els resultats de les enquestes de satisfacció.

2.4) Dur a terme activitats de difusió i formació ciutadana per exercir el control ciutadà i garantir una ciutadania activa.

2.5) Fomentar l’aplicació  de sistemes d’avaluació de normes abans d’aprovar-les en l’àmbit local i, per a totes les administracions, introduir mecanismes de valoració de l’aplicació de les normes ja vigents.

2.6) Desplegar reglamentàriament els principis legals en matèria de participació ciutadana en la configuració i l’avaluació de les polítiques públiques.

2.7) Garantir el control ciutadà sobre la intervenció de lobbys en l’elaboració de normes i la presa de decisions públiques per mitjà de la modificació o el desplegament de la regulació vigent.

3) En matèria de prevenció de la corrupció i integritat dels servidors públics:

3.1) Tramitar una norma legal anticorrupció que reguli de manera integral i específica les regles de prevenció de la corrupció i les mesures de fiscalització econòmica de les administracions i els partits polítics, i que, en particular:

– Prevegi un òrgan independent amb competències de consulta i de fixació de pautes en matèria de conflictes d’interès incompatibilitats i dilemes ètics que avaluï periòdicament els riscos d’integritat.

– Reguli un mecanisme legal de denúncies que protegeixi la persona denunciant, sota el control i la supervisió de l’òrgan independent.

3.2) Aprovar, cada administració, un pla d’integritat, sota el control i la supervisió de l’òrgan independent.

3.3) Registrar i publicar les agendes dels servidors públics, d’acord amb les recomanacions del Síndic de Greuges en el seu informe d’avaluació anual de juliol de 2018.

3.4) Aprovar, els ens locals, un codi ètic per a alts càrrecs.

Vies de seguiment

El mètode per valorar l’aplicació efectiva d’aquests drets ha de preveure una anàlisi per a obligacions concretes a partir d’un mostreig de casos extrets d’informacions fiables. Aquest mètode haurà de preveure no només indicadors formals, sinó també qualitatius.

Amb relació a les recomanacions que fan referència a les previsions de la Llei 19/2014, el seguiment forma part de la tasca d’avaluació anual encomanada al Síndic de Greuges.

Enmatèria de prevenció de la corrupció, caldrà atenir-se al que prevegi la normaespecífica que reguli aquesta matèria. Si hi manca, l’organisme idoni per fer elseguiment és l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s