Cal considerar el dret del consum des d’una perspectiva àmplia i transversal. Aquest dret no només pretén satisfer les necessitats de les persones i elsrequisits de transformació econòmica, sinó que, a més, té en compte criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica, lingüística, etc.

L’àmplia noció del dret del consum comprèn, doncs, els drets particulars següents:

  • Dret a la protecció de la salut i la seguretat de les persones consumidores;
  • Dret a la protecció dels interessos econòmics i socials dels consumidors(especialment davant de clàusules abusives);
  • Dret de reparació i d’indemnització dels danys i perjudicis que pateixi una persona consumidora;
  • Dret a la informació i a l’educació en matèria de consum responsable;
  • Dret de participació i d’audiència en l’aprovació de normes relatives al consum;
  • Dret de representació dels interessos dels consumidors per mitjà d’associacions,federacions o confederacions;
  • Dret a procediments eficaços i àgils per resoldre els conflictes entre consumidors i empreses.

Aquesta tendència expansiva del dret del consum s’inicia a escala internacional permitjà d’organismes dependents de les Nacions Unides i de la Unió Europea i, a escalainterna, es materialitza especialment en la Llei general per a la defensa deconsumidors i usuaris, i a Catalunya, en el Codi de consum de Catalunya.

En el Codi de consum català es defineix què cal entendre per consum responsable: és el “consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística”.

Aquesta noció s’erigeix en un principi central de l’àmbit del consum. Així, les relacions de consum han de respectar els “criteris de racionalitat i sostenibilitat”, tot protegint el medi ambient, la qualitat de vida, la cultura, el comerç just, l’accessibilitat, el desenvolupament socioeconòmic tant individual com col·lectiu, i també evitant l’endeutament familiar.

L’estat actual de protecció a Catalunya

  • Polítiques i accions positives

Diverses institucions públiques han emprès diverses iniciatives, especialment pel que fa a la difusió, la informació i l’educació sobre els drets dels consumidors i en l’àmbit del consum responsable.

Així, sense ànim exhaustiu, destaca l’actuació de diverses institucions públiques.

L’Agència Catalana del Consum i la Diputació de Barcelona, ja sigui de manera formal o lúdica, han organitzat activitats educatives i de difusió dels drets a un consum responsable per a diversos col·lectius, tant adults com joves (per exemple: “Festa del consum responsable”, l’exposició “Consum In. La nostra força”, la mostra interactiva “Consum, Punt de trobada”).

També duen a terme activitats d’assessorament i de divulgació en mitjans de comunicació, activitats que promouen la sensibilització en matèria de consum responsable.

Durant el curs 2016-2017 l’Escola de Consum de Catalunya ha ofert formacions a 23.792 persones.

L’Ajuntament de Barcelona va adoptar l’Estratègia d’impuls del consum responsable 2016-2019 per promoure un nou model de consum per mitjà de mesures de consum a mitjà i llarg termini que tenen en compte les repercussions col·lectives i integrals del consum. A més, el consistori ha creat un espai de formació i d’assessorament en consum responsable a les oficines de l’OMIC.

També s’han previst mesures contra el malbaratament alimentari i la promoció de productes ecològics i de proximitat.

També cal considerar les actuacions inspectores en l’àmbit de consum (8.473 el 2017 i 6.801 el 2016, segons l’Agència Catalana del Consum). Aquestes actuacions consisteixen, entre d’altres, a controlar sistemàticament productes no alimentaris, com ara joguines infantils, i a inspeccionar la informació facilitada a la persona consumidora sobre productes alimentaris.

Finalment, també destaquen les actuacions sancionadores per part de l’Agència Catalana del Consum. El nombre més alt de sancions és degut a clàusules i pràctiques abusives, tot i que també se n’imposen per pràctiques comercials deslleials, fraus i enganys, negatives a subministrar dades, condicions de venda, preus, violació de drets lingüístics i incompliments sobre seguretat dels béns o serveis.

  • Mancances i defectes detectats

Si bé la legislació catalana en matèria de consum es defineix el concepte de consum responsable, aquesta definició no inclou explícitament la noció de drets humans.

Més enllà de la seva definició com a principi, la legislació catalana tampoc no preveu expressament el dret a un consum responsable i respectuós amb els drets humans. 

Pel que fa al dret a la informació, falten dades estadístiques sobre incompliments del principi de consum responsable o sobre vulneracions de drets humans en el consum. Tampoc no hi ha dades respecte de les sancions imposades per haver vulnerat el principi del consum responsable. Igualment, no es coneixen dades sobre el nombre i el tipus d’activitats de foment i educatives relacionades amb el consum responsable i les obligacions de respecte dels drets humans per part de les empreses privades.

Amb relació al dret a l’educació en l’àmbit del consum, tampoc no hi ha campanyes específiques per fomentar el consum responsable.

Igualment, amb relació al dret a la protecció dels interessos dels consumidors, no hi ha cap campanya per controlar el respecte dels drets humans per part de les empreses privades. Tampoc no hi ha cap campanya de control de la informació que es facilita sobre els processos de producció, comercialització i adquisició de béns i serveis, i la seva adequació al principi de consum responsable.

Finalment, no hi ha cap sanció centrada en el control del compliment de les obligacions de les empreses privades envers els drets humans. L’incompliment d’aquesta obligació només és un factor agreujant de la sanció, però no és constitutiu d’una infracció autònoma. 

Propostes de millora

  • Mesures administratives

1) Modificar del Codi de consum de Catalunya per:

1.1) Incloure explícitament el respecte als drets humans en la definició de consum responsable.

1.2) Reconèixer expressament el dret a un consum responsable i respectuós amb els drets humans.

1.3) Tipificar com a infracció la comercialització de béns i serveis que comportin una vulneració dels drets humans en tots els processos de producció, comercialització i adquisició.

2) Aprovar un pla o estratègia de foment del consum responsable per part del Govern de la Generalitat.

3) Transformar l’Agència Catalana del Consum i els serveis comarcals i municipals en veritables pols de formació i educació en consum responsable i drets humans.

  • Mesures operatives

1) Adoptar mesures que permetin integrar els drets humans i el consum responsable en les polítiques i els procediments de les empreses, i en particular que les empreses:

1.1) Revisin les seves polítiques des d’una òptica de protecció dels drets humans i/o de consum responsable de manera integral i transversal.

1.2) Facin estudis d’impacte sobre els drets humans i/o el consum responsable en tots els processos i les operacions.

1.3) Aprovin codis de conducta sobre el consum responsable i el respecte dels drets humans.

1.4) Implementin un sistema de traçabilitat i una etiqueta sobre el consum responsable i el respecte dels drets humans.

2) Fer un control de la informació relativa als processos de producció, comercialització i adquisició de béns i serveis per comprovar que efectivament respecten el principi de consum responsable.

3) Promoure, l’Escola de Consum de Catalunya, plans formatius específics en consum responsable, consum i drets humans i obligacions de les empreses.

4) Promoure la creació d’espais, la realització de campanyes i la difusió d’informació sobre el consum responsable i els drets humans a mitjans de comunicació públics i privats.

Vies de seguiment

  • Mesures administratives

Aquestes mesures s’han d’implementar en un termini d’un o dos anys. Dins d’aquest termini, la Generalitat i el Parlament de Catalunya han d’adoptar les normes adequades per donar una resposta efectiva a les mancances exposades.

Per tant, cal que, en paral·lel als tràmits administratius i normatius, s’estableixin les vies necessàries de seguiment de les actuacions que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de desplegar dins del termini indicat.

  • Mesures operatives

El seguiment de les mesures operatives ha de ser de caràcter periòdic i sistemàtic. Aquest seguiment no només ha de ser quantitatiu, sinó que, a més, ha de permetre una avaluació qualitativa que faciliti l’anàlisi de l’abast, l’efectivitat i el marge de millora de cada mesura.

Aquest seguiment, qualitatiu i quantitatiu, ha de prendre en consideració les característiques pròpies de cada empresa o sector.

A més, l’Agència Catalana del Consum ha de dur a terme campanyes periòdiques de control de la informació sobre els processos de producció, comercialització i adquisició dels béns i serveis, i comprovar que s’adeqüen al principi de consum responsable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s