La Convenció de drets de les persones amb discapacitat i el seu Protocol facultatiu (en endavant, la Convenció) van ser ratificats per l’Estat espanyol el 23 de novembre de 2007. Des del 3 de maig de 2008 que va entrar en vigor forma part de l’ordenament jurídic.

El propòsit de la Convenció és promoure, protegir i assegurar el ple gaudi de tots els drets i les llibertats fonamentals reconeguts a totes les persones per part de les persones amb discapacitat en igualtat d’oportunitats, i promoure la seva capacitat de viure i decidir sobre la seva vida de la manera més autònoma possible i amb respecte de la seva dignitat com a persones. Obliga a tenir en compte que, en relació amb el col·lectiu de les persones amb discapacitat, s’ha de tenir present la seva particularitat com a element clau per dissenyar les polítiques públiques, les intervencions, els béns i els serveis, a fi que facilitin la materialització dels seus drets.

La Convenció fa referència als drets de totes les persones que puguin tenir alguna discapacitat física, mental, intel·lectual o sensorial que, en interaccionar amb les diverses barreres que es troben en el seu dia a dia (físiques o de la comunicació), vegin afectada la seva possibilitat de participar de manera plena i efectiva en la societat, en condicions d’igualtat amb les altres. Per a la garantia dels seus drets, incorpora els principis de no-discriminació, d’accessibilitat, de participació i d’inclusió plenes i efectives en la societat de les persones amb discapacitat, així com la igualtat, el respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes; la igualtat d’oportunitats; la igualtat entre l’home i la dona, i el respecte a l’evolució de les facultats dels infants amb discapacitat i del seu dret a preservar la seva identitat.

La Carta de drets de la Convenció aprofundeix en els drets recollits en els diferents instruments internacionalistes sobre drets humans i en els mecanismes i eines que han de desenvolupar els estats part per materialitzar l’exercici real i efectiu d’aquest mateixos drets per part de totes les persones amb discapacitat, potenciant i respectant al màxim la seva autonomia i vetllant per la garantia de la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació.

Addicionalment, i pel que fa als infants i adolescents amb discapacitat, tant el marc internacional com l’ordenament intern ofereixen referents normatius específics que reconeixen i regulen els drets dels infants i adolescents amb discapacitat i que estableixen el deure dels estats de prendre totes les mesures necessàries per assegurar el ple gaudi de tots els drets humans i llibertats fonamentals per part dels infants i adolescents amb discapacitat en condicions d’igualtat els altres

El marc jurídic intern recull la protecció dels drets de les persones amb discapacitat en els articles 9.2, 40.5 i 49 CE, que estableixen que correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de les persones siguin reals i efectives, i remoure els obstacles que impedeixin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Aquests articles s’han de valorar en conjunt amb l’article 1.1. CE, segons el qual la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític formen part dels valors superiors de l’ordenament jurídic espanyol, i de l’article 49 CE, segons el qual els poders públics han de fer una política d’integració de les persones amb discapacitat i emparar-les en l’exercici dels seus drets. També l’article 40.5 EAC encomana als poders públics que garanteixin la protecció jurídica de les persones amb discapacitats, com a base de les polítiques públiques en matèria d’atenció a aquest col·lectiu. El marc es completa amb el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, i amb la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat.

D’acord amb les xifres aportades pel Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació (PDPO) 2017-2018, a Catalunya es comptabilitzen fins a 514.886 persones amb algun tipus de discapacitat, (aproximadament el 6,8% del total de població). Entre 2008 i 2015 el nombre de persones amb discapacitat ha augmentat en 106.825 persones (suposa un increment del 26,2%), un increment molt superior a l’increment del nombre total de població (augment del 13,8%). Per franges d’edat, el nombre de persones amb discapacitat reconeguda augmenta paral·lelament a l’envelliment de la població (a més edat, nombre més alt de persones amb discapacitat). Pel que fa al gènere, el nombre total de persones amb discapacitat es reparteix de manera força equitativa entre dones i homes, tot i que s’observen diferències entre els sexes en funció de l’edat: mentre que fins als 54 anys hi ha un nombre més alt d’homes amb algun tipus de discapacitat, a partir d’aquesta edat les dones passen a ser més nombroses.

1) Dret al màxim nivell d’autonomia possible, vida independent i inclusió social: igualtat d’oportunitats, accessibilitat i autonomia

La Convenció fa una clara aposta per garantir el dret de les persones amb discapacitat a viure de forma independent i a ser incloses en la comunitat (article 19 de la Convenció i capítol V de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat) i en condicions d’igualtat amb les altres, que s’adoptin mesures efectives i pertinents per facilitar el ple gaudi d’aquest dret (inclou el dret a triar el lloc de residència i amb qui viure, l’accés als serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat, l’assistència personal necessària i la inclusió a la comunitat, i les mesures per evitar l’aïllament o la separació, i també el dret a gaudir de les instal·lacions i els serveis comunitaris per a la població en general en condicions d’igualtat). Així, es posa èmfasi en la importància de desenvolupar entorns, béns i serveis inclusius (adequats i practicables per qualsevol persona incloses les persones amb discapacitat).

Viure de manera independent i ser inclòs en la comunitat són conceptes que fan referència a entorns per viure fora de les institucions residencials de qualsevol tipus. No es tracta simplement de viure en un edifici o en un lloc determinat, significa, sobretot, no perdre la capacitat d’elecció personal i l’autonomia com a resultat de la imposició d’una forma i d’uns sistemes de vida determinats.

Pel que fa al dret de les persones amb discapacitat a la igualtat d’oportunitats i a viure i desenvolupar-se en una societat inclusiva amb el màxim nivell possible d’autonomia, el seu desplegament normatiu engloba una sèrie de drets materials que es concreten en la garantia del dret a l’igual reconeixement com a persones davant la llei (igualtat en relació amb l’accés a la justícia, la llibertat i seguretat de la persona, la protecció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i contra l’explotació, la violència i l’abús, la protecció de la integritat personal, la llibertat de desplaçament i nacionalitat, el dret a viure de forma independent, la llibertat d’expressió i d’opinió i accés a la informació, el respecte a la privacitat, el respecte de la llar i de la família, el dret a la salut i al consentiment informat, el dret a l’habilitació i rehabilitació, el dret a l’educació inclusiva, a la formació, al treball i a l’ocupació, i el dret a un nivell de vida adequat i a la protecció social).

Com a garantia d’aquest dret, la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social estableix que correspon als poders públics establir mesures contra la discriminació (enteses com aquelles que tinguin com a finalitat prevenir o corregir les situacions en què una persona amb discapacitat rebi, de manera directa o indirecta, un tracte menys favorable que una altra que no ho sigui, en una situació anàloga o comparable, per motiu o per raó de discapacitat) i mesures d’acció positiva. La Llei també ofereix una sèrie d’elements que permeten identificar situacions que atempten contra el dret a la igualtat d’oportunitats.

La Convenció també garanteix el dret a la mobilitat personal amb la màxima independència possible, la qual cosa suposa l’adopció de mesures efectives per: assegurar que les persones amb discapacitat gaudeixin de mobilitat personal de la forma i en el moment que desitgin a un cost assequible i garantir l’accés de les persones amb discapacitat a formes d’assistència humana o animal, intermediaris, tecnologies de suport, dispositius tècnics i ajudes per a la mobilitat de qualitat, i fins i tot posar-los a la seva disposició a un cost assequible. Addicionalment, la normativa interna garanteix el dret de les persones amb discapacitat a l’atenció integral.

La dimensió social de la discapacitat dona una rellevància especial al dret a l’accessibilitat (cognitiva, física, sensorial, dels entorns, dels espais, dels béns i dels serveis), que s’ha de garantir des del disseny universal en l’elaboració de normes i directrius i en la promoció de la investigació i el desenvolupament de béns, serveis, equips i instal·lacions, a fi que siguin accessibles per a totes les persones independentment de la seva discapacitat.

En la mateixa línia, cal garantir l’aplicació d’ajustos raonables, sempre que es requereixin en un cas particular, per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat amb les altres, de tots els drets i les llibertats fonamentals. L’establiment de mesures d’acció positivaen benefici de les persones amb discapacitat constitueix una garantia de la igualtat d’oportunitats. Aquests elements dels drets de les persones amb discapacitat estan àmpliament desplegats per la normativa.

Propostes de millora
P

1) Iniciar una planificació estratègica, amb terminis adequats i amb la dotació de recursos suficients, per substituir l’entorn institucionalitzat per serveis de suport a la vida independent.

2) Desenvolupar un model de servei d’assistència personal per garantir la vida independent de les persones amb discapacitat i en situació de dependència, de manera que la figura de l’assistent personal es converteixi en un suport que permeti que puguin portar a terme el seu projecte vital.

3) Desplegar la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, la qual cosa suposa, entre d’altres, l’actualització del Codi d’accessibilitat, que és previ a la norma vigent.

4) Elaborar un mapa de l’accessibilitat a Catalunya en l’entorn, els transports, la comunicació i els serveis.

5) Verificar l’estat de compliment de l’obligació d’establir plans d’actuació i gestió dels àmbits de competència de cada administració (autonòmica i local) i fer una diagnosi de l’estat d’implementació de les mesures previstes en cada pla, segons el cas.

6) Elaborar i dur a terme els corresponents plans d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en tots els àmbits sectorials i en totes les administracions en què encara no s’hagi fet.

7) Adoptar mesures per fer accessible la informació de les administracions públiques en línia i que garanteixin el dret a la igualtat en l’accés a la informació i a l’administració electrònica.

8) Implementar ajustos raonables per ajudar a garantir el dret a la igualtat d’oportunitat a les persones amb discapacitat de manera més immediata.

9) Adoptar mesures per assegurar el gaudi efectiu per part de les persones amb discapacitat i en condicions d’igualtat del dret al reconeixement i al suport de la pròpia identitat cultural i lingüística específica, inclosa la llengua de signes.

10) Adoptar mesures d’acció positiva per afavorir l’exercici del dret de les persones amb discapacitat a participar, en condicions d’igualtat amb les altres, en la vida cultural, les activitats recreatives, l’esplai i l’esport, i per assegurar-ne l’accés, en formats accessibles, a material cultural, programes de televisió, pel·lícules, teatre i altres activitats culturals, com ara serveis culturals, museus, cinemes, biblioteques i serveis turístics, i tant com sigui possible, a monuments i llocs d’importància cultural nacional.

11) Promoure la participació de les persones amb discapacitat en les activitats esportives generals a tots els nivells.

12) Garantir el dret dels infants i adolescents amb discapacitat, en condicions d’igualtat, a la participació en activitats lúdiques, recreatives, d’esplai i esportives, incloses les que es facin dins del sistema escolar.

13) Adoptar mesures per garantir la cadena d’accessibilitat entre l’entorn, les estacions i parades d’autobusos i transport ferroviari i els vehicles, en tots els casos en què no estigui garantida.

14) Mentre no es duguin a terme les intervencions tècniques necessàries per garantir l’accessibilitat universal, cal posar en marxa mecanismes alternatius i ajustos raonables que facilitin l’accessibilitat en el transport i la possibilitat del desplaçament autònom de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.

15) Consolidar i ampliar el servei d’ajuda a les persones amb mobilitat reduïda en els serveis ferroviaris.

16) Establir horaris fixos i coneguts per les persones usuàries dels mitjans de transport accessibles per a persones de mobilitat reduïda, tant autobusos urbans com interurbans, i molt especialment les rutes ferroviàries de les rodalies de Catalunya. 17) Adoptar mesures per garantir que els mitjans de transport disposen de sistemes de comunicació de la informació en formats accessibles per a persones amb discapacitat sensorial.

2) Dret a la integració social de les persones amb discapacitat

La Llei general dels drets de les persones amb discapacitat reconeix el dret de les persones amb discapacitat a l’atenció integral entesa com el conjunt de “processos o qualsevol altra mesura d’intervenció dirigits a fer que les persones amb discapacitat adquireixin el seu màxim nivell de desenvolupament i autonomia personal, i a aconseguir i mantenir la seva màxima independència, capacitat física, mental i social, i la seva inclusió i participació plena en tots els aspectes de la vida, així com l’obtenció d’una feina adequada”. Es tracta de programes que han de comprendre l’habilitació o rehabilitació medicofuncional, l’atenció, el tractament i l’orientació psicològica, l’educació i el suport per a l’activitat professional.

Les persones amb discapacitat tenen dret que aquests programes comencin en l’etapa més primerenca possible, basant-se en una avaluació multidisciplinària de les necessitats i capacitats de la persona amb discapacitat i considerant les adaptacions o adequacions oportunes i els suports a la presa de decisions i a la promoció de l’autonomia personal.

Aquest és l’encàrrec, doncs de les administracions públiques, que han de vetllar pel manteniment d’uns serveis d’atenció adequats per garantir la integració social plena de les persones amb discapacitat, mitjançant la coordinació dels recursos i els serveis d’habilitació i rehabilitació en els àmbits de la salut, l’ocupació, l’educació i els serveis socials, per garantir a les persones amb discapacitat una oferta de serveis i programes propera, en l’entorn en el qual es desenvolupi la seva vida, suficient i diversificada, tant en zones rurals com urbanes.

Tot això, s’articula en el marc de la normativa sectorial per a cada àmbit. Són especialment rellevants les mesures adreçades a la integració plena de les persones amb discapacitat en els àmbits d’educació, formació, habilitació i rehabilitació i ocupació, i amb relació a les mesures de suport (ajustos raonables i assistent personal).

En l’àmbit educatiu, a tall d’exemple, la normativa sectorial regula l’atenció especialitzada per garantir l’educació inclusiva (amb dades del curs 2015-2016 un 71,9% de l’alumnat amb necessitats educatives especials estava escolaritzats en centres ordinaris), alhora que estableix diferents tipus de discriminacions positives per afavorir l’accés de les persones amb discapacitat segons el tipus d’ensenyament de què es tracti.

Pel que fa a l’ocupació, s’estableix la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat i altres tipus d’actuacions per a àmbits i serveis ocupacionals, tipus de servei i tipus d’actuació que l’orienten, activitats de promoció de la creació d’ocupació, el desenvolupament econòmic local i el foment de la contractació. Tot i això, en les dades del Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació (PDPO) 2017-2018 destaca que les dificultats per trobar feina de les persones amb discapacitat (tant en entorns protegits com en el mercat laboral ordinari).

Quant a l’aplicació concreta de mesures de suport perquè les persones amb discapacitat es puguin integrar de manera autònoma en el mon laboral, són especialment rellevants les mesures de discriminació positiva (accions afirmatives), els ajustos raonables i la figura de l’assistent personal.

Propostes de millora

Propostes amb relació al dret a l’educació i la formació

1) Definir les ràtios de professionals adequades per a l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) en règim d’educació inclusiva i les necessitats de suport a l’aula.

2) Dotar els centres escolars dels recursos humans necessaris per fer possible l’escolarització d’aquests alumnes en condicions adequades.

3) Completar la implantació de les unitats d’atenció a les NEE d’acord amb un estudi de les necessitats del territori .

4) Impulsar i finalitzar la reconversió definitiva dels CEE en centres de referència per a les escoles ordinàries com a mecanisme de suport per fer efectiva l’escolarització inclusiva.

5) Assegurar la formació dels docents (tant en els ensenyaments obligatoris com no obligatoris) en l’atenció d’alumnes amb discapacitats i amb NEE per garantir-los atenció individualitzada i especialitzada.

6) Garantir la inclusió de l’alumnat amb NEE a les activitats complementàries (sortides, colònies escolars, etc.) organitzades pels centres i al servei de menjador escolar, amb els suports que siguin necessaris en cada cas.

7) Garantir l’accés dels infants amb discapacitat a les escoles bressol, amb els suports que siguin necessaris en cada cas.

8) Garantir la suficiència de places reservades a l’educació no obligatòria i la diversificació d’itineraris formatius per a persones amb discapacitat.

9) Oferir, l’Administració educativa, els suports necessaris i establir les mesures d’ajustos raonables que es considerin adequats a cada cas per garantir la inclusió de les persones amb discapacitat també en els diferents itineraris educatius i formatius no obligatoris.

Propostes amb relació a l’ocupació i la formació ocupacional

10) Desplegar normativament i impulsar la consolidació de la figura assistencial personal com  una opció real dins del SAAD per afavorir l’autonomia personal i la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat.

11) Desenvolupar polítiques públiques d’ocupació que prioritzin l’ocupació dels col·lectius de persones amb discapacitat, amb l’objectiu de garantir-ne la protecció, promoció i integració, sense obstacles i preservant igualtat material d’oportunitats.

12) Establir polítiques públiques que afavoreixin la creació de llocs de treball adreçats a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, en totes les modalitats possibles (ocupació ordinària i ocupació protegida a través dels CET).

13) Adoptar mesures adreçades a garantir possibilitats de treball amb suport a l’empresa ordinària a fi de millorar la integració de les persones amb discapacitat en el sistema ordinari de treball.

14) Millorar les polítiques de subvencions, ajuts i bonificacions de les quotes de la Seguretat Social adreçats a la inserció laboral de les persones amb discapacitat tant en l’ocupació ordinària, mitjançant el treball amb suport, com en l’ocupació protegida per mitjà dels centres especials d’ocupació.

3) Dret de les persones amb discapacitat a un nivell de vida adequat: salut, serveis, prestacions i ajuts socials

La Convenció i la normativa interna reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a gaudir al nivell més alt de salut i d’accedir a serveis sanitaris que tinguin en compte les qüestions de gènere, inclosa la rehabilitació relacionada amb la salut, programes i atenció a la salut gratuïts o a preus assequibles i accessibles territorialment, serveis de salut específics relacionats amb la situació de discapacitat i dels serveis destinats a prevenir i reduir al màxim l’aparició de noves discapacitats.

També es garanteix normativament el dret de les persones amb discapacitat a un nivell de vida adequat (que inclou alimentació, vestit i habitatge adequats, i a la millora contínua de les seves condicions de vida) i, en concret, el dret de les persones amb discapacitat a la protecció social; a accedir en condicions d’igualtat a serveis d’aigua potable i a serveis, dispositius i assistència d’una altra índole i a preus assequibles per atendre les necessitats relacionades amb la seva discapacitat; a programes de protecció social i estratègies de reducció de la pobresa; a l’assistència de l’estat en situacions de pobresa per sufragar despeses relacionades amb la seva discapacitat; a programes d’habitatge públic, i a programes i beneficis de jubilació.

Aquesta protecció social s’articula a través de les prestacions del Sistema General de Seguretat Social i atenció sanitària integral, i d’un sistema especial de prestacions socials i econòmiques per a les persones amb discapacitat que, pel fet de no exercir una activitat laboral, no estan incloses en el camp d’aplicació del Sistema de la Seguretat Social. Aquest sistema ha d’incloure assistència sanitària i prestació farmacèutica, subsidi de mobilitat i compensació per despeses de transport, recuperació professional, i rehabilitació i habilitació professionals.

Pel que fa a les prestacions i als serveis concrets establerts en la Cartera de serveis socials, l’accés està determinat per la situació de necessitat i també, en altes casos, pel fet de tenir el reconeixement com a persona amb discapacitat o de persona en situació dependència, segons els requeriments de cada prestació o servei en els termes reconeguts en la Cartera. El reconeixement del grau de discapacitat o de la situació de dependència d’una persona, doncs, comporta el reconeixement d’un dret subjectiu en l’àmbit de l’atenció social a accedir a les prestacions establertes en la Cartera destinades a aquest col·lectiu en condicions d’igualtat. Correlativament, la manca de celeritat de l’Administració en la tramitació dels procediments de reconeixement pot suposar l’afectació dels drets de les persones amb discapacitat.

Amb dades de setembre de 2018, un 60% de les sol·licituds de reconeixement de la situació de discapacitat presentades per adults estan pendents de resolució, tot i que s’ha exhaurit el termini legalment establert. Pel que fa al Sistema d’Autonomia Personal atenció a la Dependència, a Catalunya es troba a faltar un reglament autonòmic concret que desplegui la normativa estatal i concreti els procediments, terminis i formes d’accés als serveis i prestacions, alhora que destaca la manca de compliment del termini de sis mesos per al reconeixement dels drets vinculats a la situació de dependència. També cal remarcar la insuficiència dels serveis adreçats a persones amb discapacitat dins dels quals es preveuen diferents tipus de serveis residencials (temporals o permanents) per a persones al discapacitats físiques o intel·lectuals a partir dels divuit anys, i amb diversa intensitat de suport, segons la tipologia de la discapacitat. Aquests recursos, però, no estan previstos per a infants i adolescents.

Propostes de millora

1) Garantir la tramitació dels procediments de reconeixement de grau de discapacitat i del reconeixement de la situació de dependència en el termini legalment establert, i molt especialment en el cas d’infants i adolescents.

2) Prioritzar el reconeixement del dret als serveis i les prestacions vinculades a la situació de dependència dels infants i adolescents, d’acord amb el seu interès superior, i tenint en compte que el reconeixement de les prestacions, ajuts o serveis a què pot tenir dret un infant o un adolescent pot afectar directament les seves condicions de criança i desenvolupament.

3) Consolidar la xarxa pública de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat.

4) Dotar adequadament el sistema d’aquests recursos perquè es puguin cobrir els serveis especialitzats amb garanties i atenent a les necessitats detectades i les especificitats de cada cas a tot el territori català.

5) Fer un mapa dels servies residencials existents per a persones amb discapacitat.

6) Adoptar mesures per millorar la cobertura dels serveis residencials segons distribució territorial i segons tipus de servei d’acord amb la informació obtinguda en els punts anteriors.

7) Incloure en la Cartera de serveis socials i implementar en el territori els serveis residencials permanents i temporals per a infants i adolescents amb discapacitat, amb trastorn de conducta associat o sense, atenent a l’especificitat de la seva edat i també les necessitats específiques que comporta el trastorn de conducta associat a la discapacitat de l’infant o adolescent.

8) Ampliar la xarxa de serveis residencials d’estada temporal per a les persones amb discapacitat intel·lectual o física, amb cobertura a tot el territori, i amb els requeriments de suport que calgui en cada cas en funció de cada tipologia, segons el que estableixi Cartera de Serveis Socials.

9) Dotar de transparència l’estat actual de les llistes d’espera per als diferents tipus de serveis residencials per a persones amb discapacitat arreu del territori (nombre de persones i temps en espera).

4) Drets de participació de les persones amb discapacitat

La Convenció reconeix els drets polítics i la possibilitat de les persones amb discapacitat de gaudir-ne en condicions d’igualtat amb les altres, de manera que puguin participar plenament i efectiva en la vida política i pública, directament o a través de representants lliurement escollits, inclosos el dret i la possibilitat a votar i ser escollides. Les administracions han de garantir que els procediments, les instal·lacions i els materials electorals siguin adequats, accessibles i fàcils d’entendre i utilitzar, i han de garantir el dret de les persones amb discapacitat a emetre el seu vot en secret en eleccions i referèndums públics sense intimidació, i el dret a expressar lliurement la seva voluntat com a electors.

També es reconeix el dret de les persones amb discapacitat a participar plenament i efectiva en la direcció dels assumptes públics, així com en organitzacions i associacions no governamentals relacionades amb la vida pública i política del país (incloses les activitats i l’administració dels partits polítics), i a constituir organitzacions que les representin a escala internacional, nacional, regional i local, i també la seva incorporació en aquestes organitzacions.

Els drets de participació política de les persones amb discapacitat estan reconeguts en diferents normes de l’ordenament intern. Pel que fa a la regulació concreta del dret de sufragi actiu, destaca la recent reforma de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG), per adaptar-la a la Convenció, que suprimeix els apartats b i c de l’article 3,1 de la LOREG i estableix un nou punt 2, segons el qual “toda persona podrá ejercer su derecho de sufragio activo, consciente, libre y voluntariamente, cualquiera que sea su forma de comunicarlo y con los medios de apoyo que requiera”, i afegeix que des de l’entrada en vigor de la reforma queden sense efecte les limitacions en l’exercici del dret de sufragi de les persones incapacitades judicialment anteriorment a l’aprovació d’aquesta llei.

Cal tenir present que a Catalunya hi ha al voltant de 4.000 persones majors d’edat que fins ara no podien exercir el dret de sufragi en virtut de la determinació feta en aquest sentit en la sentència d’incapacitació que limita la seva capacitat jurídica.

Propostes de millora

1) Fomentar la participació de les persones amb discapacitat en els assumptes públics i adoptar mesures per afavorir-ne la participació plena i efectiva en la direcció dels assumptes públics, sense discriminació i en condicions d’igualtat amb les altres.

2) Desplegar la reforma de la LOREG duta a terme per la Llei orgànica 2/2018, de 5 de desembre, per garantir el dret de sufragi de les persones amb discapacitat i, en concret, per establir els mecanismes per deixar sense efecte les limitacions en l’exercici del dret de sufragi de les persones incapacitades judicialment abans de l’aprovació d’aquesta llei.

3) Avançar en l’aprovació del conjunt de propostes de reformes normatives que prepara el Govern de l’Estat en el marc de l’Avantprojecte de Llei pel qual es reforma la legislació civil i processal en matèria de discapacitat, dictaminada favorablement pel Consell Econòmic i Social (Dictamen 5/2018, sessió del 24 d’octubre).

4) Impulsar mesures de reforma normativa adreçades afavorir que els operadors jurídics apliquin, en concordança amb el dret intern, les previsions de l’article 12 de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat amb relació a la igualtat de totes les persones en l’exercici de la seva capacitat jurídica, amb l’objecte de garantir el ple exercici de tots els drets fonamentals per part de les persones amb discapacitat.

5) Promoure la participació les persones amb discapacitat en organitzacions i associacions no governamentals relacionades amb la vida pública i política del país, incloses les activitats i l’administració dels partits polítics.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s