A escala internacional, cal destacar el reconeixement d’aquests drets en la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant (CDI). En l’àmbit català, la Llei 14/2010, entre d’altres, regula els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

1) Dret a la identitat i a l’escolta, i altres drets i llibertats civils dels infants

El dret a la identitat és un dret civil dels infants i adolescents i comprèn el dret a ser reconeguts com a persones i a tenir una identitat pròpia.

La identitat pròpia inclou la inscripció en el registre de naixements i el dret a tenir un nom i una nacionalitat des del moment de néixer. També engloba el dret a desenvolupar la identitat sexual i de gènere.

A més, els infants acollits en una família que no és la seva tenen dret a conèixer el seu parentiu familiar i a mantenir el seu nom de pila i la seva nacionalitat. La normativa també preveu mesures per determinar la relació entre mare i fill o filla a través de proves mèdiques i el dret a conèixer el propi origen en cas d’adopció.

En l’àmbit educatiu, la normativa exigeix la formació dels professionals i la necessitat de tenir en compte la diversitat afectiva i sexual en l’àmbit educatiu. Els poders públics han de vetllar per garantir els drets del col·lectiu LGTBI i per garantir el respecte de la identitat de gènere sentida pels infants i adolescents, de la diversitat  i dels diferents models de família.

Pel que fa als drets civils i de participació, s’estableix l’obligació de respectar el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió vinculats al lliure desenvolupament de la personalitat. També cal salvaguardar els drets i els deures dels tutors legals a guiar l’infant en l’exercici del seu dret. El sistema educatiu ha de permetre que l’alumnat assoleixi el màxim desenvolupament de la seva personalitat i pugui ser membre actiu de la societat.

Els infants també tenen dret a la llibertat d’expressió i d’informació, que inclou el dret a cercar, rebre i difondre informació i idees. Els responsables dels infants i l’Estat han de vetllar perquè la informació sigui veraç, plural i respectuosa amb els principis constitucionals.

Els infants tenen dret a formar-se un criteri propi i a ser escoltats i opinar en els assumptes que els afecten. Els poders públics han de promoure la participació activa dels infants i adolescents en la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica. També se’ls reconeix el dret de participar en la vida social, cultural, artística i recreativa, així com la incorporació progressiva a la ciutadania activa.

A més, els infants tenen dret a la llibertat d’associació i a la llibertat de reunió pacífica, especialment en l’àmbit educatiu, així com el dret de vaga.

Quant al dret a la intimitat, la vida privada i la família, la inviolabilitat del domicili i la correspondència, l’honor i la reputació, la normativa internacional prohibeix les interferències arbitràries o il·legals d’aquests drets. Cal preservar els infants i adolescents de la difusió de les seves dades personals i imatges que atemptin contra la seva dignitat, especialment d’aquells que han estat objecte d’agressions sexuals o maltractaments.

Els infants i adolescents tenen dret a l’alfabetització digital i mediàtica amb equitat, de manera que puguin actuar en línia amb seguretat, sabent identificar i protegir-se de situacions de risc derivades de les noves tecnologies.

L’estat actual de protecció a Catalunya

Pel que fa al dret a la identitat, si bé és cert que en termes generals està garantit, hi ha alguns contextos en què es produeixen pràctiques que n’afecten el reconeixement efectiu.

En el cas dels infants i adolescents migrants no acompanyats, els tribunals consideren que l’acreditació documental de la minoria d’edat impedeix que es pugui considerar la persona com un estranger indocumentat o ser sotmesa a proves complementàries per determinar-ne l’edat. A la pràctica, no obstant això, se segueixen fent proves per determinar l’edat i no es respecta aquest criteri jurisprudencial.

També es detecten deficiències en la tramitació de la documentació dels infants i adolescents migrants tutelats per prevenir que, un cop arribin a la majoria d’edat, es trobin en situació irregular.

D’altra banda, si bé és cert que s’han adoptat accions per reconèixer la identitat de gènere del col·lectiu d’infants tutelats, a hores d’ara no hi ha cap protocol o instrucció que prevegi pautes de detecció o d’intervenció específiques en els casos d’infants i adolescents transsexuals tutelats per l’Administració.

En relació amb els drets civils i de participació, s’han creat el Consell Nacional (CNIAC) i els consells territorials de participació d’infants i adolescents a Catalunya. A més, la normativa preveu que els poders públics ofereixin les oportunitats necessàries per incorporar progressivament els infants i adolescents a la ciutadania activa. També es preveu la promoció de la participació d’aquest col·lectiu en els nuclis de convivència més propers, especialment en l’àmbit educatiu.

Amb tot, la normativa actual preveu que els espais de participació d’aquest col·lectiu en l’àmbit educatiu (consells escolars) quedin privats de competències decisòries en favor de la direcció del centre o de les institucions titulars. Alhora, es detecta la manca de participació activa dels residents en centres de protecció, tot i que s’han adoptat mesures per lluitar contra aquesta tendència. En termes generals, s’evidencia la necessitat de reforçar la participació quotidiana dels infants en tots els àmbits de la seva vida.

Finalment, la societat de la informació genera reptes importants per a la protecció del dret a la intimitat, la vida privada i la família, la inviolabilitat del domicili i la correspondència, l’honor i la reputació. D’una banda, en relació amb l’ús que fan els mateixos infants i adolescents de les seves dades personals; i, de l’altra, per l’ús de les dades per part d’administracions i mitjans de comunicació.

Es detecta la falta de consciència de la lesió que produeix la difusió de la identitat o de la imatge dels infants, atès que pot pertorbar-ne el correcte desenvolupament. Tampoc no es pren en consideració el fet que la difusió de determinades dades permet identificar de totes maneres l’infant o adolescent concret. L’interès superior de l’infant hauria de modular el dret a la creació literària i l’exercici periodístic.

Atesa la manca de formació del professorat, en l’entorn escolar es detecten dificultats relacionades amb l’ús segur de les eines digitals i de les dades en línia. Alhora, l’ús indegut de les xarxes socials pot derivar en situacions d’afectació de la convivència o de ciberassetjament. Cal destacar diverses iniciatives que busquen prevenir els riscos associats a l’ús nociu i delictiu de la xarxa, així com garantir l’ús segur i responsable d’internet en l’entorn educatiu.

Propostes de millora

1) Respecte del dret a la identitat:

1.1) Millorar les garanties dels menors migrants no acompanyats en els processos d’identificació i de reconeixement de la seva edat, de manera que no se’ls consideri com a indocumentats quan presenten passaports legalment expedits pels seus països d’origen o no declarats invàlids.

1.2) Evitar que els infants migrants no acompanyats la minoria d’edat dels quals no es posa en dubte siguin posats a disposició del Ministeri Fiscal a fi que se’ls determini l’edat a través de proves mèdiques.

1.3) Garantir la tramitació de la documentació dels nois i noies tutelats perquè, quan assoleixin la majoria d’edat, no es trobin en situació irregular, i instar la tramitació de la nacionalitat espanyola segons el seu interès primordial.

1.4) Elaborar i implementar un protocol o instrucció d’atenció a les persones trans dins el sistema de protecció.

1.5) Implementar el model d’atenció a les persones trans de CatSalut als infants i adolescents tutelats per la DGAIA.

2) Respecte dels drets civils i de participació:

2.1) Enfortir la participació dels infants i adolescents en les assemblees d’alumnes i en altres tipus d’espais escolars i del lleure.

2.2) Impulsar la constitució dels consells territorials de participació als ens locals que encara no l’han creat i avaluar i, si escau, millorar el funcionament dels ja existents per garantir que funcionin com a veritables òrgans consultius.

2.3) Garantir que el CNIAC sigui un veritable instrument de participació social dels infants.

2.4) Desenvolupar programes per promoure la participació dels infants en tots els àmbits de la seva vida.

3) En relació amb el dret a la intimitat, la vida privada i la família, la inviolabilitat del domicili i la correspondència, l’honor i la reputació:

3.1) Garantir que el dret a la informació i la llibertat d’expressió no depassi els límits que imposa l’ordenament jurídic i ampliar el deure de reserva i secret professional.

3.2) Millorar la regulació del sector de les TIC per controlar o limitar els riscos associats a internet i les TIC.

3.3) Millorar el coneixement, la formació i l’educació en l’ús de les noves tecnologies i en les competències digitals dels infants i adolescents.

3.4) Garantir l’alfabetització digital i mediàtica en condicions d’igualtat a tots els infants i adolescents i promoure l’accessibilitat de tots els alumnes a les TIC.

3.5) Promoure actuacions sobre les competències digitals dels infants i adolescents que vagin més enllà de les habilitats tècniques i acompanyar el professorat i les famílies en el control de les possibilitats, els riscos i els avantatges de l’entorn en línia.

3.6) Desenvolupar estratègies per prevenir addiccions, formes d’assetjament i delinqüència a la xarxa o altres usos inadequats de les TIC.

2) Dret a un entorn familiar i a la protecció

Aquest dret comprèn, d’una banda, els drets dels infants en l’àmbit familiar i, d’altra banda, les situacions en què, d’acord amb el seu interès, els infants hagin de ser separats de la seva família.

En l’àmbit familiar, els progenitors tenen una responsabilitat primordial en l’educació i el desenvolupament de l’infant d’acord amb les seves capacitats. Els poders públics tenen el deure de protegir i assistir les famílies perquè puguin assumir aquestes responsabilitats.

Alhora, l’infant té dret a viure amb els seus progenitors o a mantenir-hi un contacte directe i regular.

En cas de separació o divorci, els poders públics han de respectar el dret de l’infant a mantenir relacions personals i contacte directe regular amb els dos progenitors. Cal que els dos progenitors assumeixin obligacions comunes pel que fa a l’educació i el desenvolupament dels infants d’acord amb el seu interès superior.

Pel que fa als infants amb pares o mares empresonats, cal garantir la igualtat dels seus drets respecte de la resta d’infants, especialment el contacte regular amb els progenitors, d’acord amb el seu interès superior. A més, els estats tenen el deure d’evitar el trasllat o la retenció il·lícits dels infants a l’estranger.

D’altra banda, aquest dret també comprèn les situacions en què els infants, d’acord amb el seu interès, hagin de ser separats de la seva família. Així, cal adoptar mesures preventives, de detecció, d’informació i d’investigació per protegir aquest col·lectiu contra la violència i els maltractaments. L’infant privat del seu entorn familiar ha de rebre una protecció especial de l’estat que li ha d’assegurar una atenció alternativa amb les degudes garanties per al seu ple desenvolupament

L’estat actual de protecció a Catalunya

Cal considerar, en primer lloc, el dret de l’infant que la seva família rebi protecció i assistència perquè pugui assumir les seves responsabilitats.

Des de l’any 2016 s’ha produït un increment de la dotació pressupostària dels serveis socials per fer efectiu aquest dret. També es constaten avenços en relació amb els programes d’ajuda a les famílies amb dificultats en l’exercici de les funcions parentals.

Malgrat l’anterior, es detecten dèficits importants d’inversió en polítiques de suport a la família (1% del PIB el 2014). Aquesta manca provoca problemes de cobertura, dèficits d’universalitat i restriccions dels llindars d’elegibilitat de les prestacions, juntament amb llistes d’espera per a determinats serveis.

Les polítiques locals de suport a la família són heterogènies i desiguals en el territori. Aquestes polítiques no sempre garanteixen l’acompanyament de les famílies en les diferents etapes del cicle vital de l’infant. Si bé es detecta un esforç de suport durant la primera infància, es produeix una davallada dels serveis en les etapes més avançades. Pel que fa als adolescents i famílies amb conductes d’alt risc, manquen recursos d’acompanyament psicològic i socioeducatiu.

Sobre el dret a mantenir contacte directe i regular amb els progenitors, s’han detectat dèficits relacionats amb la provisió immediata del recurs del Servei Tècnic de Punt de Trobada

Pel que fa als infants tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), malgrat que s’han establert pautes d’actuació d’acord amb el dret a l’infant a la relació, el contacte i la comunicació, es plantegen dificultats amb relació a la freqüència de les relacions amb els seus progenitors, especialment en el cas dels infants acollits en família aliena, i es considera necessari incorporar la regulació d’aquest dret en la reglamentació.

El Síndic també rep queixes i consultes en relació amb separacions parentals conflictives, en què s’observa un patiment emocional i psicològic dels infants. Els poders públics han de reforçar línies d’actuació, com ara la mediació i la coordinació de parentalitat, en interès superior dels infants i adolescents immersos en aquestes situacions.

En relació amb el dret a la protecció contra la violència, cal analitzar-ne les diverses formes. Malgrat la prohibició de qualsevol càstig corporal o tracte degradant als infants, la normativa catalana preveu la “facultat de correcció” dels progenitors. El Síndic qüestiona l’ambigüitat d’aquesta facultat, ja que no prohibeix explícitament tota forma de violència legalitzada.

Hi ha una infradetecció dels casos d’abús sexual infantil, i el mateix succeeix, malgrat que s’han adoptat mesures de prevenció, detecció i intervenció, amb les situacions de maltractament psicològic i emocional. A més, cal oferir formació en matèria de maltractament infantil en els àmbits educatiu i de la salut.

Continua pendent la creació d’un servei d’atenció especialitzada als infants i adolescents que han patit situacions d’abús i que resolgui l’actual fragmentació dels serveis. També està pendent la creació d’un centre de recerca sobre el maltractament infantil.

En l’àmbit de la violència masclista, es detecta una invisibilitat dels infants exposats a contextos de violència masclista. Aquests infants són víctimes de les conseqüències i els efectes que genera la violència masclista, la qual cosa repercuteix en el seu desenvolupament integral.

La normativa catalana defineix la mutilació genital com una forma de violència masclista i obliga la Generalitat a adoptar mesures preventives i de reversió, especialment per a nenes i adolescents.

Els infants privats del seu entorn familiar tenen dret a un acolliment familiar, quan aquesta sigui la proposta tècnica, que s’ha de prioritzar per sobre de l’acolliment residencial. A Catalunya, en canvi, l’acolliment residencial és la mesura de protecció més utilitzada. Aquest desequilibri es deu a la manca de famílies acollidores (segons les xifres del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el de setembre de 2018 hi havia 512 infants tutelats pendents d’una família aliena). Aquesta situació també es produeix per la manca de desenvolupament dels acolliments familiars professionals, ja que predomina l’acolliment familiar voluntari (durant l’any 2018 fins al mes de setembre, només hi havia 41 infants i adolescents en l’acolliment familiar professional o especialitzat).

L’acolliment residencial s’hauria de limitar a les situacions en què sigui apropiat i necessari per a l’interès superior de l’infant. El Síndic constata la manca de places i d’una major diversificació dels tipus i la implantació d’aquests centres. Aquesta situació vulnera el dret a tenir un recurs alternatiu adequat a les necessitats dels infants.

Aquestes deficiències també impedeixen que els infants puguin ser acollits com més a prop millor del domicili habitual. A més, no tots els centres són oberts, petits i integrats en una comunitat assimilada al màxim possible a la vida en família per permetre el contacte de l’infant amb la vida quotidiana. Igualment, es detecten restriccions relatives a visites en algun centre d’acolliment, i també algun cas de vulneració del dret dels germans a no ser separats en l’acolliment.

També es constata que els adolescents acollits en centre residencial mostren nivells més baixos de benestar subjectiu. El seu benestar, però, és més alt si se’n garanteix la permanència i l’estabilitat en un mateix recurs de protecció. Cal evitar l’assignació de recursos que no coincideixen amb les propostes dels tècnics per manca de disponibilitat del recurs adequat, així com els canvis de recurs que no es basin en la necessitat de l’infant.

Els infants acollits en entorns familiars haurien de poder tenir accés a un mecanisme eficaç i confidencial de queixes relatives al tracte i a les condicions d’acolliment. També cal respectar el dret dels infants a tenir designada una persona de confiança. El Síndic evidencia que hi ha “centres terapèutics” que apliquen tractaments sense revisar periòdicament la mesura.

És necessari regular en una norma general la reintegració gradual i supervisada dels infants amb la família. De la mateixa manera, cal reglamentar la finalitat educativa de les mesures correctores de tots els recursos. La supervisió dels recursos d’acolliment s’ha de d’estandarditzar i generalitzar a tots els recursos i ha d’assegurar la destinació de recursos a la satisfacció de les necessitats dels infants. Cal adoptar mesures per ampliar el nombre de joves que s’acullen al dret a obtenir suport per incorporar-se a la vida adulta. A més, cal que aquests joves puguin percebre pensions no contributives i prestacions de la Seguretat Social fins a l’edat de vint-i-tres anys.

Finalment, es detecta la necessitat de redactar un document que enunciï els drets dels infants en acolliment alternatiu a la família. També cal reglamentar els estàndards de qualitat i la supervisió dels recursos residencials.

Propostes de millora

1) Dotar de recursos humans i econòmics suficients els serveis socials per poder atendre adequadament les necessitats de les famílies en situació de vulnerabilitat social i per preservar la qualitat de la seva intervenció.

2) Augmentar la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis terapèutics orientats a garantir l’acompanyament psicològic dels infants i les famílies vulnerables.

3) Garantir el finançament i la provisió de serveis i programes preventius de criança positiva i de suport a les famílies en les diferents etapes i moments claus del cicle vital.

4) Oferir formació específica i adequada a tots els infants per a la prevenció de l’abús sexual i del tracte inadequat.

5) Adoptar mesures transversals entre els diversos departaments per garantir l’aplicació dels protocols d’actuació en cas de maltractament i d’abús sexual.

6) Formar sobre drets dels infants i sobre indicadors de maltractament i abús tots els professionals que treballen amb infants i sobre el deure de denúncia.

7) Crear un servei d’atenció especialitzada adreçat a infants víctimes d’abús sexual que vetlli per la prevenció, la detecció activa i el tractament dels abusos sexuals.

8) Estendre les mesures de mediació i establir el coordinador parental i mesures de prevenció i acompanyament en supòsits de separació parental conflictiva.

9) Impulsar una resposta reparadora a través de l’atenció psicològica i terapèutica als infants víctimes d’abús sexual i maltractaments i víctimes de violència masclista.

10) Promoure mesures de seguiment del Protocol d’actuació establert per prevenir les situacions infantils de mutilació genital femenina.

11) Estendre models d’intervenció integral per mitjà d’una xarxa de serveis de qualitat en tots els àmbits que sigui capaç de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les necessitats i els processos de les dones i adolescents que pateixen o han patit situacions de violència masclista, i també als infants quan en siguin víctimes.

12) Desplegar reglamentàriament la Llei 14/2010, de manera que quedin regulats tant els drets dels infants dins el sistema com el seu funcionament i recursos.

13) Potenciar l’acolliment en família, llevat dels casos en què l’acolliment en centre resulti la mesura apropiada.

14) Suprimir l’ingrés en centres dels infants més petits de sis anys.

15) Garantir el desenvolupament de l’acolliment professional (UCAE).

16) Assegurar que les famílies acollidores tinguin el suport tècnic i terapèutic necessari.

17) Diversificar la disponibilitat de recursos residencials perquè s’ajustin als perfils de necessitats dels infants i adolescents.

18) Complir uns estàndards mínims de qualitat que assegurin l’atenció individualitzada i el màxim desenvolupament possible d’infants en tots els recursos residencials.

19) Complir les directrius de la DGAIA sobre el dret de relació dels infants amb la seva família en tots els recursos alternatius a la família, també en “centres terapèutics” que no depenen de DGAIA.

20) Establir un procediment de queixa a l’abast de tots els infants en recursos alternatius a la família, també en situació d’acolliment familiar.

21) Atribuir una persona de referència als infants en recurs alternatiu a la família.

22) Assegurar la revisió periòdica de les mesures aplicades en recursos alternatius a la família, també en “centres terapèutics” que no depenen de DGAIA.

23) Prioritzar la permanència i l’estabilitat dels infants en els recursos del sistema de protecció i adoptar mesures per garantir l’estabilitat dels infants tutelats sempre que sigui possible.

24) Facilitar el suport i els recursos econòmics als recursos d’acolliment familiar i residencial, i supervisar-ne el funcionament, incorporant-hi també l’escolta dels nois i noies.

25) Establir la participació estable dels infants i adolescents com a col·lectiu dins el sistema.

26) Ampliar el nombre de joves extutelats que es poden beneficiar de les prestacions i el suport del Pla de majors de divuit anys de la DGAIA i assegurar la continuïtat en el suport en coordinació amb la renda garantida de ciutadania.

27) Promoure l’elaboració sistemàtica d’estudis que avaluïn l’impacte de la intervenció i la valoració dels infants.

3) Dret a un nivell de vida adequat i al nivell de salut més alt possible

La normativa reconeix el dret al ple desenvolupament de l’infant i a gaudir del nivell de salut més alt possible, especialment pel que fa a la salut mental. Els infants també tenen dret a un nivell de vida adequat i a un nivell bàsic de benestar. En aquest sentit, es preveuen mesures de suport a les famílies per incidir en el nivell de vida dels infants.

El dret a les persones a viure dignament inclou la protecció dels drets dels infants i adolescents i la prestació de serveis d’intervenció socioeducativa no residencial (centres oberts, serveis socials especialitzats, servei de punt de trobada i prestacions per infant a càrrec). En l’àmbit de la salut, es preveuen serveis i prestacions als infants i adolescents. També es garanteix la universalitat de l’atenció sanitària als estrangers menors de divuit anys i de les dones estrangeres durant l’embaràs, el part i el postpart.

L’estat actual de protecció a Catalunya

Catalunya presenta una de les taxes més elevades a Europa de risc de pobresa: el 28,5% de la població menor de setze anys es troba en aquesta situació. El risc de pobresa és més elevat en la població infantil que en el conjunt de la població, i és un dels col·lectius en què més ha incrementat d’ençà de l’any 2008.

Des de l’any 2010, s’han desenvolupat accions per a la inclusió i la cohesió socials a Catalunya i de lluita contra la pobresa adreçades específicament als infants i adolescents. Es detecten avenços en la lluita contra la malnutrició infantil i l’increment de la partida pressupostària destinada a beques de menjador escolar. També s’han impulsat actuacions per atendre les necessitats educatives i alimentàries dels infants durant l’estiu.

Amb tot, el sistema de prestacions econòmiques presenta febleses en relació amb la dotació i focalització de recursos financers. A Catalunya, la reducció de la pobresa infantil per efecte de la despesa en protecció social se situa clarament per sota de la mitjana europea: els ajuts, si bé és cert que incrementen els ingressos de les famílies socialment vulnerables, no garanteixen l’accés dels infants a oportunitats socials.

Alhora, les prestacions econòmiques universals són molt limitades i només se centren en les primeres edats de l’infant. Les prestacions per infant a càrrec han deixat de ser universals i han passat a condicionar-se en funció de la renda. A més, aquests ajuts es concedeixen en el naixement i exclouen famílies estrangeres no regularitzades.

La majoria de prestacions econòmiques se supediten a la disponibilitat pressupostària i no a les necessitats de la persona. La Generalitat està implementant programes de serveis d’intervenció socioeducativa no residencial a infants i adolescents en situació de risc a través d’ens locals i comarcals.

Respecte del dret a la salut dels infants i adolescents, convé garantir una cobertura especialment àmplia i gratuïta de serveis de salut; actualment no es reconeix la cobertura de l’atenció integral bucodental i oftalmològica. També cal suprimir les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, per a proves diagnòstiques i per a les visites amb especialistes. Les llistes d’espera de consultes externes o de proves diagnòstiques es van reduir en més del 20% el 2017, si bé va augmentar el nombre d’infants en espera d’intervencions quirúrgiques. En paral·lel, és necessari reduir el temps d’espera en serveis d’urgències.

Els professionals clínics han de considerar la condició de l’infant a l’hora de proporcionar-li un tractament preferencial. Les condicions materials de l’atenció sanitària, especialment dels infants hospitalitzats, han de ser agradables i s’han d’assimilar a les condicions de la vida quotidiana de tot infant. El dret de l’infant a participar en el seu procés assistencial d’acord amb el seu grau de maduresa ha de ser efectiu: l’infant ha de ser escoltat i s’ha de garantir el consentiment informat.

Finalment, els problemes de salut mental dels infants representen un obstacle per al seu desenvolupament. Hi ha fortes desigualtats en la prevalença d’aquests trastorns: els infants de famílies de classe social baixa tenen més probabilitat de patir un trastorn mental que els infants de classe social alta. A això, s’hi afegeix la dificultat de la població menys afavorida d’accedir a recursos alternatius fora de la xarxa pública de recursos en matèria de salut mental.

Els centres de salut mental infantil i juvenil estan experimentant un increment del nombre de pacients atesos. Aquest augment genera una manca d’intensitat en l’atenció i la disminució de la cobertura. En aquest sentit, s’ha establert un pla estratègic que prioritza l’atenció dels infants i promou la integració de les intervencions dels serveis de salut, socials i educatius.

Propostes de millora

1) Determinar la renda de suficiència econòmica de què ha de disposar una família per garantir l’accés de qualsevol infant als mínims establerts i crear una prestació específica a aquest efecte.

2) Incrementar la provisió de serveis i programes en les diferents etapes i moments del cicle vital de l’infant, a fi de donar cobertura a les necessitats socials i territorials d’acompanyament socioeducatiu.

3) Garantir una dotació de recursos humans i econòmics als serveis socials suficient per poder atendre adequadament les necessitats existents i preservar la qualitat de la seva intervenció social.

4) Promoure una carta de drets dels infants amb relació a la salut i l’atenció sanitària.

5) Incrementar la dotació de recursos humans, materials i econòmics als centres de salut mental infantil i juvenil i altres recursos específics en salut mental de la xarxa de salut mental infantil i juvenil per afavorir-ne l’accés i augmentar la intensitat que exigeixen les necessitats reals.

6) Augmentar la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis terapèutics orientats a garantir l’acompanyament psicològic d’adolescents i les seves famílies.

4) Dret al joc, al descans, i activitats recreatives i culturals

El joc es reconeix com un element essencial del creixement dels infants i com un dret que ha de formar part de la seva activitat quotidiana. A més, els infants tenen dret a participar en la vida cultural i artística del seu entorn social. La normativa incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure en condicions d’equitat i de qualitat i la Generalitat disposa de competència exclusiva en matèria de joventut, esport i lleure. El dret al lleure està íntimament relacionat amb el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, exposat en epígrafs anteriors, des d’una concepció de l’educació més enllà de l’ensenyament formal.

Les administracions han d’establir mesures per garantir la participació de tot l’alumnat en els programes socioeducatius i en les activitats d’educació en el lleure sense discriminació. El Govern també ha de regular els requisits mínims de qualitat d’aquestes activitats perquè contribueixin al procés educatiu dels infants. En paral·lel, els infants i adolescents tenen dret a practicar esport i a participar en activitats físiques i recreatives en un entorn segur.

L’estat actual de protecció a Catalunya

Pel que fa al desplegament normatiu d’aquest dret, i malgrat algunes normes catalanes, el dret al lleure en igualtat d’oportunitats no ha estat plenament reconegut.

Hi ha dèficits importants d’equitat en la participació dels infants i adolescents a les activitats de lleure educatiu i manquen garanties de qualitat en la provisió educativa. Actualment, no és possible d’exigir l’equitat en l’accés de manera efectiva i només estan regulades les activitats complementàries i extraescolars dels centres concertats.

En matèria de qualitat, la regulació és molt desigual. Si bé hi ha àmbits de lleure educatiu amb condicions de provisió reglamentades de manera total o parcial, hi ha altres àmbits que no tenen regulades les condicions de provisió. La manca de regulació de les colònies escolars suposa una limitació en la participació dels infants en condicions d’igualtat.

La regulació existent és sovint antiga i parcial, i se centra en determinades condicions de qualitat i no d’equitat en l’accés. Aquesta normativa no es focalitza clarament en l’infant i els seus drets i presenta una falta de coordinació entre els diferents poders públics que hi intervenen.

En relació amb la igualtat d’oportunitats en l’accés al lleure, l’any 2015 el 62% dels infants de tres a catorze anys feia algun tipus d’activitat extraescolar esportiva i el 35% activitats extraescolars no esportives. Malgrat l’elevada participació dels infants, hi ha fortes desigualtats d’accés: els infants socialment afavorits tendeixen a participar més a les activitats que els menys afavorits.

Diverses entitats i administracions públiques han desplegat un seguit de recursos per promoure l’accés al lleure en igualtat d’oportunitats, especialment per als infants en situació de vulnerabilitat social. L’àmbit del lleure educatiu es va veure fortament afectat, i hi continua, per les mesures de contenció de la despesa i del dèficit públic. Malgrat que algunes restriccions ja s’han revertit, altres perduren. Manca, doncs, un sistema general d’ajuts que permeti l’accés econòmic a les activitats. A això, s’hi afegeixen les desigualtats territorials en la disponibilitat i la diversitat de l’oferta de les activitats de lleure educatiu.

Finalment, en relació amb la inclusió dels infants amb discapacitat al lleure educatiu, es constaten moltes dificultats per poder integrar aquest col·lectiu plenament i participar en serveis normalitzats i amb suport i atenció gratuïts. Juntament amb els dèficits d’adaptació dels serveis a la diversitat funcional, hi ha una insuficiència de recursos de suport i una manca de formació dels professionals.

També es constata la manca de personal educador i de suport suficient. La normativa imposa el deure d’ajustar la ràtio de personal monitor segons la presència de participants amb discapacitat, així com el deure d’adequar les condicions d’accessibilitat. Amb tot, aquesta ràtio no sempre és adequada per als infants amb discapacitat que hi participen.

Propostes de millora

1) Desplegar normativament el dret dels infants al lleure educatiu en condicions d’igualtat.

2) Crear ajuts econòmics per als infants socialment desfavorits per fomentar l’accés de l’alumnat a les activitats complementàries i extraescolars en igualtat d’oportunitats, així com subvencions per a la creació i el manteniment d’AMPA en entorns socials desfavorits, i promoure mesures d’accessibilitat econòmica a les activitats i els serveis de lleure educatiu.

3) Garantir la integració dels infants discapacitats en les activitats de lleure educatiu amb l’adaptació de l’activitat a les necessitats educatives especials, la formació del personal educador i la no-assumpció de costos addicionals en les quotes d’accés, i també la prohibició d’impedir l’admissió d’infants per raons de discapacitat.

5) Drets dels infants afectats per mesures especials de protecció

En primer lloc, cal tractar la situació dels infants en conflicte amb la llei. Els infants tenen dret a no ser sotmesos a tortura o a cap altre tractament o càstig cruel, inhumà o degradant. Igualment, no han de ser privats de llibertat il·legalment o arbitràriament, i la detenció o l’empresonament s’han de dur a terme com a última mesura durant el període de temps més curt possible.

Els infants privats de llibertat tenen dret a ser tractats amb humanitat i amb respecte a la seva dignitat, tenint en compte les necessitats d’una persona de la seva edat. En aquest sentit, els infants han d’estar separats dels adults i tenen dret a mantenir el contacte amb la seva família i a tenir accés ràpid a l’assistència judicial. Tenint en compte la importància de promoure la reinserció de l’infant en la societat, es preveuen els catorze anys com a edat mínima per sota de la qual es considera que l’infant no és responsable penalment.

Les Nacions Unides han desenvolupat unes regles mínimes per a l’administració de la justícia de menors i que són aplicables a qualsevol internament. També es regulen els centres de protecció específics de menors amb problemes de conducta que permeten l’acolliment residencial d’adolescents amb conductes conflictives.

En segon lloc, cal abordar la qüestió dels infants migrants no acompanyats, nouvinguts a Catalunya sense referents familiars. Les autoritats han de prestar una atenció immediata a aquestes persones i comunicar la seva situació al Ministeri Fiscal per determinar-ne l’edat amb caràcter prioritari.

Si la minoria d’edat és indubtable, ja sigui per la documentació que aporta el menor o per la seva aparença física, les autoritats l’han d’inscriure en el Registre de menors no acompanyats. En canvi, si no és possible establir-ne l’edat amb seguretat, cal que el Ministeri Fiscal col·labori, de manera prioritària i urgent, amb les institucions sanitàries per fer les proves necessàries. Si efectivament es tracta d’un menor, el Ministeri Fiscal ha de posar-lo a disposició dels serveis de protecció a la infància i l’adolescència, que s’ocupa de garantir el seu desenvolupament com a infant. Aquests serveis han d’informar l’infant del contingut bàsic del dret a la protecció internacional i del procediment per sol·licitar-la, així com de la normativa vigent en matèria de menors.

L’Estatut d’autonomia estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció dels infants migrants no acompanyats a través de la DGAIA, que n’assumeix la tutela i executa les mesures d’atenció necessàries per fomentar-ne la integració social.

La normativa també preveu el principi de prioritat pressupostària per al compliment de les obligacions d’atenció, formació, promoció, reinserció, protecció, integració, lleure i prevenció dels infants i adolescents.

D’altra banda, cal reconèixer la condició de refugiats als infants que fugin del seu país perquè la seva vida hi corre perill. L’infant refugiat té dret a rebre la protecció necessària i una assistència humanitària i, en cas que sigui víctima de qualsevol abús, explotació, tortura o de conflictes armats, ha de rebre assistència sanitària i psicològica. Els infants i adolescents migrants sol·licitants d’asil, refugiats, apàtrides i retornats poden accedir al servei de primera acollida.

Finalment, pel que fa a les víctimes menors del tràfic d’éssers humans, correspon al Ministeri Fiscal garantir-ne la protecció a través de mesures adequades al seu interès superior. La normativa preveu el tràfic i l’explotació sexual de dones i nenes com una manifestació d’aquesta violència. Així mateix, es preveu l’accés de les víctimes a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.

L’estat actual de protecció a Catalunya

En relació amb els infants en contacte amb la justícia, el Síndic de Greuges ha rebut queixes sobre la pràctica de detencions a adolescents a través d’agents uniformats i amb vehicles logotipats. Aquestes actuacions poden vulnerar el seu dret a la intimitat i s’oposen al dret del menor a una detenció com menys perjudicial millor. Igualment, en alguns casos, la comunicació de la detenció als representants legals dels menors no s’ha dut a terme de forma immediata.

Les visites del Síndic a comissaries de policia posen de manifest que no sempre disposen d’un espai específic de custòdia adreçat als adolescents i separat dels adults. A més, el tancament parcial d’alguns centres educatius condueix cap a un model de justícia juvenil basat en centres de grans dimensions que dificulten el caràcter individualitzat de la intervenció educativa i la integració en l’entorn.

En aquest sentit, en alguns centres educatius de justícia els menors ocupen normalment habitacions compartides de fins a quatre persones, sense que es pugui garantir la intimitat ni el caràcter individualitzat de la intervenció. En “centres terapèutics” i sociosanitaris també es constata aquesta vulneració.

El dret al centre proper al domicili en què hi hagi plaça disponible està pendent de compliment, atès que les comarques tarragonines i gironines no disposen de cap centre educatiu destinat a l’execució de mesures d’internament en règim tancat. Això implica que els menors hagin de complir mesures judicials en règim tancat en demarcacions territorials molt allunyades del seu entorn.

També es constata el recurs freqüent a pràctiques de contenció física com a eina educativa habitual, de vegades amb caràcter exemplaritzant, en alguns “centres terapèutics”. Aquestes actuacions vulneren la prohibició de recurs a instruments de coerció i a la força, que només hauria de ser utilitzada de forma excepcional i després de valorar d’altres mesures alternatives. Als centres d’educació intensiva, el recurs a la coerció física i a la força es limita a la contenció, l’aïllament i els escorcolls. Les contencions practicades en centres educatius per al compliment de mesures judicials són objecte de revisió i anàlisi posterior. Alguns “centres terapèutics” atempten contra la dignitat dels adolescents en aplicar-los sancions consistents en privació indirecta d’alimentació o de relació amb la família.

A Catalunya, els infants que han patit maltractament no tenen garantida una atenció per assegurar-ne la recuperació psicològica. Això es deu als dèficits de cobertura de la xarxa pública de salut mental infantojuvenil i a la manca de creació del servei específic d’atenció de les víctimes d’abús sexual infantil.

En els darrers anys, la presència d’infants migrants sense referents familiars a Catalunya ha seguit una tendència creixent: el 2015 el sistema de protecció va atendre menys de 400 infants migrants no acompanyats, mentre que el 2018, quasi 3.800. Entre els mesos de gener de 2017 i setembre de 2018, al seu torn, s’han creat 2.182 noves places en recursos diferents, la qual cosa suposa un creixement de les places residencials en el sistema de protecció d’un 75,1%. Es constaten algunes millores relacionades amb les garanties d’assistència lletrada al llarg del procés a través de la creació d’un torn d’ofici especialitzat, així com la progressiva pràctica de com a mínim dues proves radiològiques o de l’informe forense per determinar l’edat dels menors.

Si bé és cert que el Tribunal Suprem, a més, ha considerat que la persona menor d’edat migrant amb un passaport o document d’identitat equivalent en què consti una minoria d’edat no pot ser considerada una persona estrangera indocumentada ni ser sotmesa a proves complementàries, la pràctica demostra que es continuen aplicant proves de determinació d’edat independentment de la disponibilitat de la documentació.

A més, la comunitat científica considera que les proves de determinació de l’edat presenten marges d’error significatius que no es tenen en compte a causa de la manca d’estudis poblacionals específics. Arran d’aquest fet, l’Institut de Medicina Legal ha decidit incloure una menció del marge d’error existent en els informes mèdics, si bé contenen expressions poc precises i aproximatives que no s’haurien d’admetre.

També es constata que, en algunes ocasions, l’informe forense es considera una prova pericial definitiva que, contràriament a la jurisprudència, preval sobre la validesa del passaport, sense fer les comprovacions corresponents amb les autoritats dels països d’origen. A més, les proves mèdiques es practiquen sense tenir en compte el principi de proporcionalitat i no només en cas de dubte raonable sobre l’edat.

A diferència del que succeeix amb la resta d’infants, per als infants i adolescents migrants sense referents familiars no es preveu el contacte previ amb el sistema de protecció abans de passar a disposició del Ministeri Fiscal. També es detecta una manca d’acompanyament de la DGAIA per garantir de manera activa els seus drets al llarg del procés de determinació de l’edat. S’evidencien retards en la tramitació de la nacionalitat o la renovació de l’autorització de residència en determinats casos per part de la DGAIA.

Tots els centres d’acolliment dels infants migrants sense referents familiars estan sobreocupats: el juliol de 2016, els cinc centres destinats a l’atenció d’aquest col·lectiu tenien una sobreocupació del 15,4%. Aquesta situació genera importants dificultats d’intervenció educativa i n’impedeix l’atenció individualitzada.

S’ha detectat durant anys la utilització pels infants migrants sense referents familiars de les dependències judicials destinades l’atenció dels infants detinguts. Alhora, la complexitat socioeducativa dels infants migrants no acompanyats s’ha vist incrementada en el darrer any.

La Generalitat ha creat la Taula d’atenció integral dels menors d’edat migrants no acompanyats per coordinar l’acció i les polítiques en aquesta matèria, així com per donar resposta al sobtat increment d’arribada d’aquest col·lectiu.

En relació amb els infants refugiats, les institucions públiques i la ciutadania tenen l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades. Aquesta situació obliga a ser especialment curosos en la detecció de possibles infants i adolescents en el tràfic d’éssers humans.

A Catalunya, el tràfic d’éssers humans, sobretot en l’àmbit sexual, és una realitat que pot afectar infants i adolescents de manera directa o indirecta. Malgrat el baix nombre de casos detectats, cal conèixer l’enorme impacte emocional, físic i psicosocial del tràfic sobre els menors. En aquest sentit, el Govern va aprovar el Pla de protecció internacional de Catalunya, que defineix un seguit de mesures a desplegar en quatre anys. També es va crear el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades a Catalunya, integrat per entitats i administracions, i que ha expressat la seva voluntat de contribuir en l’acollida de persones refugiades. L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un pla per acollir, assistir i garantir els drets de les persones refugiades.

Tot i el reconeixement dels drets d’asil i de protecció internacional, es detecten situacions en què infants i adolescents que arriben a Catalunya no poden fer-lo efectiu. El nombre de sol·licituds per tramitar l’estatut de refugiat a infants i adolescents migrants no acompanyats és molt baix. Aquesta situació es pot deure a mancances en la formació dels professionals i a la falta de circuits i protocols clars que permetin informar i proporcionar l’acompanyament necessari. També es manifesten retards i negligències en la tramitació del procediment i en l’obtenció de documentació acreditativa. El mateix succeeix respecte del dret a l’extensió familiar d’adolescents un cop obtingut l’estatut de refugiat.

Les condicions d’acollida no compleixen els estàndards mínims establerts en la normativa internacional i no s’ofereix assistència especialitzada a víctimes de tortura, tractes cruels, inhumans i degradants.

Finalment, en relació amb el tràfic d’éssers humans, es detecta una manca de recursos especialitzats i de circuits clars sobre com abordar aquests casos, fet que n’impedeix la detecció, l’atenció immediata, la identificació o la protecció de la seguretat. A més, hi ha retards en l’actuació i un baix nivell de coneixement especialitzat sobre el tràfic d’éssers humans.

A Catalunya, el Protocol de protecció de víctimes de tràfic d’éssers humans preveu l’obligació d’aplicar mesures de protecció i protocols d’actuació sota la supervisió de la DGAIA. El protocol també es refereix a uns protocols específics de coordinació entre la DGAIA i altres entitats especialitzades per assistir les víctimes. Tanmateix, aquests protocols encara s’han de desplegar.

Propostes de millora

1) Sobre els infants en conflicte amb la llei:

1.1) Incorporar mesures específiques per assegurar que la detenció d’infants i adolescents menors d’edat es dugui a terme de la forma menys perjudicial possible, tenint en compte el conjunt de normativa reguladora dels drets dels infants i adolescents

1.2) Notificar la detenció als representants legals dels menors de forma immediata i sense dilacions.

1.3) Assegurar que la custòdia dels menors en espais de detenció es duu a terme en espais separats dels adults i que es disposa de les dependències necessàries per fer-ho possible.

1.4) Promoure la creació de centres educatius per al compliment de mesures d’internament (també en règim tancat) de dimensions reduïdes i distribuïts de forma territorialment equilibrada, per afavorir el caràcter individualitat de la intervenció, la integració en l’entorn, la normalització i el compliment del dret a poder ser internat en un centre pròxim al domicili.

1.5) Adoptar mesures per assegurar que les habitacions siguin individuals o amb un nombre reduït d’adolescents, amb l’objectiu de preservar la intimitat i el caràcter individualitzat de la intervenció.

1.6) Supervisar el funcionament dels centres terapèutics que autoritza el Departament de Salut on viuen menors d’edat i assegurar el compliment de la normativa reguladora dels drets dels infants i adolescents.

2) Sobre els infants migrants no acompanyats:

2.1) Promoure més garanties en el procés de determinació de l’edat dels joves migrants, de manera:

  • que es tingui en compte l’edat que consta en la seva documentació legal, sempre que no estigui invalidada i sempre que no es pugui acreditar legalment una situació de majoria d’edat;
  • que la determinació de la majoria d’edat no es faci únicament per mitjà de les proves mèdiques quan hi ha documentació legal en regla, com s’està fent actualment en molts casos;
  • que es practiquin proves mèdiques de determinació de l’edat només en cas que hi hagi dubte, per aparença física o per qualsevol altra condició, d’una situació de majoria d’edat, i que es reguli què es considera “dubte raonable”.

2.2) Revisar els protocols d’atenció i acollida dels infants migrants no acompanyats existents actualment, per garantir l’exercici efectiu dels seus drets a la protecció i al desenvolupament .

2.3) Tramitar la documentació de nois i noies tutelats de manera que quan assoleixin la majoria d’edat no es trobin en situació irregular, i instar la nacionalitat espanyola dels infants i adolescents tutelats quan respongui al seu interès primordial, havent escoltat la seva opinió.

2.4) Incrementar el nombre de places residencials per evitar la sobreocupació dels centres d’acolliment d’infants migrants no acompanyats, i també els recursos necessaris en l’àmbit de la formació, el lleure i la salut, entre d’altres.

2.5) Planificar, a través dels plans individualitzats, el procés de desinternament dels joves migrants no acompanyats per majoria d’edat, en què se’ls prepari adequadament per a aquest procés de transició, i garantir una oferta suficient de dispositius de transició a la majoria d’edat.

3) Sobre els infants refugiats:

3.1) Formar els professionals del sistema de protecció d’infants i adolescents a Catalunya perquè tinguin una informació correcta i exhaustiva de la normativa de protecció internacional i estiguin dotats d’un sistema adequat de control i supervisió.

3.2) Disposar d’un protocol clar d’informació, assessorament, acompanyament i actuacions en matèria de dret d’asil i protecció internacional que vinculi tots els agents intervinents del sistema de protecció d’infants i adolescents.

3.3) Assegurar l’atenció mèdica i psicològica, els serveis d’acollida i aprenentatge i d’adaptació al sistema de protecció necessaris per garantir la recuperació física i emocional dels infants i adolescents refugiats.

4) Sobre el tràfic d’éssers humans:

4.1) Establir un marc normatiu específic i recursos i circuits d’actuació especialitzats per protegir els menors d’edat víctimes de tràfic dins del sistema de protecció, i desenvolupar eines d’avaluació de les actuacions que s’estan duent a terme per combatre’l i prevenir-lo i per protegir-ne les víctimes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s